El naixement de la prosa literària catalana i la Cancelleria Reial

El naixement de la prosa literària: Ramon Llull

Ramon Llull (1232-1316) és considerat el creador de la prosa literària catalana, a més de ser un dels grans noms de la nostra literatura i de la cultura europea, ja que destaca com a escriptor, pensador, teòleg i missioner. Llull eleva el català a la categoria de llengua universal en escriure per primera vegada textos científics o teològics, com el Llibre del Gentil e dels tres savis o l’Art abreujada d'atrobar veritat, en una llengua vernacla.

Condicionat per l’entorn en què es trobava (l’escolàstica, la civilització àrab i la poesia trobadoresca) i per l’afany de fer-se entendre, va escriure en quatre llengües:

• Llatí: perquè era la llengua de cultura de l’època.
• Àrab: per tractar de convertir els infidels.
• Occità: que era la llengua de la poesia en aquell moment.
• Català: perquè no volia que la seva obra quedàs relegada a la minoria culta coneixedora del llatí.

Però Llull no limità l’ús del català a una finalitat merament divulgadora; es preocupà fortament per l’estil, cosa que explica la perfecció de la seva obra. Així, fa servir una sintaxi apta i flexible per a l'argumentació, amb predomini de la subordinació sobre la coordinació, i crea un lèxic català apropiat per expressar conceptes abstractes mitjançant:

• La incorporació de cultismes presos del llatí.
• L’ús de la derivació per crear paraules noves.
• El recurs de forçar l’evolució de paraules llatines per convertir-les en patrimonials.

Distribució del lèxic lul·lià

Segons Francesc de Borja Moll, la prosa de Ramon Llull consta d’unes 7.000 paraules distribuïdes de la següent manera:

• 52% mots populars hereditaris del català.
• 20% mots derivats dins el català.
• 18% llatinismes.
• 7% mots usats només per Llull.
• 2% pertanyen a l’onomàstica.
• 1% són occitanismes.

Així doncs, podem afirmar que Ramon Llull és l’autèntic creador de la prosa literària catalana en fer-la apta per a tots els usos possibles i per a totes les disciplines científiques i humanístiques.

La Cancelleria Reial

Fins als segles XV i XVI, en què apareixen els primers compendis ortogràfics i gramaticals, la norma de correcció lingüística era establerta per alguna figura literària de prestigi inqüestionable (com ara Ramon Llull) o bé pels escrivans que elaboraven documents jurídics i administratius en nom del rei. És per això que té tanta importància la creació de la Cancelleria Reial per part de Jaume I al segle XIII.

La Cancelleria era l’organisme administratiu de la Corona d’Aragó. Jaume I va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en català. A partir d’aquest moment, la documentació de la Corona d'Aragó quedà unificada en utilitzar totes les institucions del nostre domini lingüístic un mateix model de llengua.

Aquest organisme administratiu era presidit per un canceller i a les seves ordres treballaven funcionaris de la cort (influïts per l’humanisme) que havien de conèixer, dominar i redactar amb elegància les tres llengües de la Cancelleria:

• El llatí
• El català
• L'aragonès

Pere el Cerimoniós va reorganitzar la Cancelleria Reial i, entre els seus escrivans més destacats, hi havia Bernat Metge (exemples destacats d'aquest estil són la Crònica de Pere el Cerimoniós i les obres de Bernat Metge).