Jaume Roig: Biografia, L’Espill i la Misoginia Medieval

Jaume Roig: Vida i Obra

Vida

Nascut a València a principis del segle XV, estudia medicina a Lleida i a París. Professional de gran prestigi, fou metge de la reina Maria de Castella. Conseller de la seua ciutat, administrador d’un famós hospital valencià i mestre. Casat amb Isabel Pellisser, va tindre sis fills. La filla menor ingressà en el convent de la Trinitat, a on Isabel de Villena era abadesa. Roig va morir a Benimàmet.

Obra: L’Espill

Roig va escriure L’Espill, una narració en vers que és també una sàtira de la societat de l’època. L’Espill va començar a Callosa d’en Sarrià a casa de Baltasar.

Argument de L’Espill

El llibre narra la biografia del protagonista, repassa sa vida desafortunada amb les dones. Viatja fins a París, on s’enriqueix amb la cavalleria, i torna a València per casar-se. Les quatre temptatives de matrimoni fracasen per culpa de la maldat de les dones i, per això, decideix dur una vida retirada, dedicada al servei de Déu, fent obres de caritat exclusives per a hòmens. Al final es reconcilia amb les dones i en salva dues de la crítica general: la Verge Maria i la dona de l’autor.

La Misoginia

L’aspecte clau de L’Espill és la misoginia, ferotge i agressiva. Els atacs a les dones no n’exclouen cap ni una; les dones amb les qual el protagonista de la narració es relaciona pertanyen a tots els estaments possibles. La sàtira de l’autor té una clara intenció moral, que es dedueix ja del mateix títol d’Espill.

Ficció i Versemblança

Es tracta de l’autobiografia d’un personatge de ficció, no de l’autor. El relat en primera persona és un encert narratiu de Jaume Roig per a donar versemblança al contingut del llibre.

Orígens i Interpretacions

El corrent misogin és molt freqüent en la literatura medieval. L’origen més pròxim es troba en una determinada interpretació del cristianisme. Els crítics opinen, però, que aquesta crítica contra el sexe femení podria ser un simple pretext literari sota el qual s’amaga l’autèntica dimensió de l’obra; els crítics no coincideixen en quina és aquesta dimensió:

• Alguns pensen que L’Espill està escrit seriosament i és una obra moralitzadora que descriu amb pessimisme la naturalesa humana en general.
• Uns altres opinen que està escrit en clau de burla i és un joc literari, perquè la seua arremesa és tan implacable i excessiva que esdevé caricaturesca.

És una obra de sàtira punyent, dirigida als hòmens, on Jaume Roig demostra, a partir de la tradició misògina, la seua capacitat enginyosa per a versificar i superar tots els tòpics antifeministes.

La Realitat Quotidiana

Jaume Roig és un gran observador de la realitat de la seua època i L’Espill esdevé en molts moments un document inestimable d’unes formes de vida pròpies de les capes mitjanes valencianes quatrecentistes, acostant-se a l’obra satírica de les tertúlies valencianes.