Tendències de la poesia catalana de la postguerra fins als anys 70

Tendències de la poesia catalana de la postguerra fins a finals dels anys 70

Primers moments de la postguerra

En un primer moment, la poesia va seguir les tendències anteriors a la Guerra Civil: la tradició simbolista i l'avantguardista. Es tractava d'una poesia que s'ha qualificat de d'evasió de la realitat, de manera injusta. Hi trobem l'humanisme cristià i Albert Camus.

• La poesia simbolista (Carles Riba) es caracteritza pel poder suggeridor de la paraula (metàfora i símbol). Obra: Nabí.
• La poesia avantguardista (Joan Brosa) experimenta amb el llenguatge i la presència de recursos visuals. Brosa va utilitzar les formes més clàssiques i els elements visuals més atrevits; a la seua obra hi ha la denúncia social, la sàtira antifranquista i la reivindicació nacionalista.

Del realisme social als anys 60

A partir dels anys 60, Salvador Espriu i Pere Calders canvien l'orientació cap al realisme social, l'exposició de la realitat amb tota la cruesa perquè serveixi de denúncia de les injustícies causades per la dictadura. Les seues característiques són:

• actitud profètica del poeta;
• el destinatari és la societat en el seu conjunt;
• denúncia de les injustícies i demanda de llibertat. Destaca Gabriel Ferrater.

La Nova Cançó

Es va formar un grup de cantants, Els Setze Jutges, que van gravar discos i van ser perseguits per la censura a causa de la intenció política de les seues cançons. Entre altres, destaquen Raimon, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet. Es van crear cançons de gran qualitat musical i literària, i van donar a conèixer autors com Vicent Andrés Estellés.

Vicent Andrés Estellés

Va exercir de periodista a les províncies i va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Obra poètica

La seua obra s'emmarca en el realisme social. El llibre de les meravelles és el llibre de més èxit; el poemari segueix un itinerari de Ramon Llull.

Importància de l'actitud de l'artista

• Biopoesia: basa la seua poesia en la seua biografia; no podia deixar de plasmar el que veia i sentia.
• Poeta-profeta: Estellés és un poeta popular i es converteix en un símbol de València. És la veu del poble que marxa, que viu el drama de la postguerra.

Temàtica

És una crònica de la vida quotidiana que s'acosta al lector. Pilars temàtics:

• Amor i sexe: amor desesperat i apassionat. L'erotisme és directe i explícit.
• La mort: tema permanent, la mort coneguda, íntima i acceptada estoicament, com la mort d'una filla, i el recurs metafòric de la mort.
• Poesia cívica i patriòtica: es rebel·la contra l'opressió que pateix la pàtria; és l'amor a la terra i a la llengua.

Estilística

La poesia és un testimoni realista de la postguerra. El llenguatge és accessible, sense dificultats; hi ha influències d'autors del segle XV (Ausiàs March) i de poetes contemporanis. La llengua col·loquial la va aprendre alhora i la va mantenir viva tota la vida.

Característiques

• Ús preferent de la llengua catalana.
• Registres: el seu mèrit ha estat elevar el registre col·loquial i dialectal valencià al nivell de la llengua literària, i combinar-lo amb el filtre culturista del món llatí amb comparacions.
• Inclusió: llenguatge a vegades vulgar i obscé, per exemple merda i collons.
• Humanisme ocasional.
• La paròdia de les èglogues i dels tòpics del Renaixement.
• Elements dramàtics.
• Referències a la cultura popular.
• Freqüents connotacions de tristesa, enyorança i desenvolupament.
• Adjectivació geminada: llarg, clamor, unànime.

Salvador Espriu

L'obra d'Espriu va evolucionar des de l'existencialisme dels anys 40 i 50 cap a una poesia més realista.

• Existencialisme: a Cementiri de Sinera (referència al poble on estiuejava) plora la mort dels éssers estimats i la del país.
• Realisme social: La pell de brau inicia un període realista. És una mitologia d'arrels hebrees: els jueus expulsats i perseguits busquen una terra promesa. El poeta-profeta demana que Espanya sigui un lloc de convivència, respecte i llibertat.

Característiques

• La densitat i l'hermetisme, amb símbols procedents del món antic; Sepharad (nom hebreu d'Espanya).
• L'aparició de mots que esdevenen símbols per ser repetits, i la relació amb la mort i amb la llengua: marbre i llavis.
• Temes recurrents: la mort d'éssers estimats, de la llengua i del país, i el compromís del poeta amb el seu poble, per al qual demana respecte i tolerància.
• Pessimisme, ironia i sàtira.
• La relació mitològica per satiritzar, denunciar i moralitzar.

Característiques de la poesia actual

El realisme entra en crisi i obre noves expectatives a les reivindicacions polítiques i socials dels autors dels anys 60. Poetes dels anys 60: Josep Carner i Carles Riba, influïts pel simbolisme i el surrealisme, experimenten amb el llenguatge. Dins la generació del 70 destaquen Josep Piera i Narcís Comadira.

Trets dels anys 60

• L'actitud és més lírica i intimista.
• Es fa intertextualitat (referències a altres autors).
• Transgressió moral i ideològica: actitud de revolta i erotisme.
• Incorporació de la cultura moderna: el cinema, el còmic, la música pop, que serveix per experimentar sobre les possibilitats dels gèneres poètics i narratius.
• Retorn a l'estètica simbolista i formalista, amb un llenguatge molt elaborat, ric en imatges i de difícil interpretació.
• Retorn a l'existencialisme, crisi de les ideologies i actitud de revolta.

La poesia dels anys 80 i 90 presenta un cert continuisme, amb autors com Enric Sòria.

Miquel Martí i Pol

Ha aconseguit un ressò popular inèdit a la nostra societat entre els joves lectors. És una obra senzilla que ha tingut difusió gràcies a Lluís Llach i Maria del Mar Bonet. El ressò social d'aquest autor té molt a veure amb fets de la seua vida:

• Lligam al poble natal.
• La condició obrera: l'ha ajudat a connectar amb lectors conscienciats de la realitat obrera (sindicalisme).
• L'esclerosi múltiple: les conseqüències de la malaltia van suscitar onades d'empatia i solidaritat.
• Compromís de poeta amb el país i amb la justícia.
• Herois quotidians: els seus poemes descriuen la realitat d'autèntics herois de la vida quotidiana, com les mestresses de casa, els seus herois són la gent del poble.
• Estil directe, narratiu i despullat de retòrica; aconsegueix metàfores originals de l'amor, el desig i la mort.