Tirant lo Blanc e la Literatura Catalana Medieval: Humanisme, Cavalleria i Crònica

Tirant lo Blanc i el seu prestigi

Tirant lo Blanc aquest prestigi s'explica per diferents raons, en especial, per tres aspectes:

• La categoria de novel·la total que té l'obra;
• El realisme;
• La incorporació de l'humor i l'erotisme.

Lo Somni de Bernat Metge

L'obra és interessant per la modernitat i el racionalisme d'algunes idees, el culturalisme constant i el model de prosa que crea.

L'humanisme català

Alguns autors catalans dels segles XIV i XV aporten mostres d'aquesta nova mentalitat espiritual i literària, sigui en cercles burgesos o a la cort. No es poden desvincular del pensament moralista medieval.

Característiques de la nova mentalitat

• Intenció crítica;
• Racionalisme;
• Influència dels autors italians.

Això provoca la nova mentalitat de Bernat Metge.

La Cancelleria reial

La Cancelleria reial és un organisme burocràtic dirigit per un canceller que redactava tots els documents oficials de la reialesa, la noblesa o l'estament eclesiàstic de la Corona d'Aragó.

Les novel·les de cavalleries

Els segles XII-XIV

Novel·les artúriques escrites per Chrétien de Troyes i Blandín de Cornualla. Hi apareixen les següents característiques:

• Personatges arquetípics, protagonistes plans i estemàtics.
• Temps narratiu llunyà i poc concret.
• Escenaris exòtics, llunyans i imaginaris.
• No apareixen personatges ni episodis històrics.
• Sovint hi apareixen dracs, fades i mags.
• Amor cortès i idealització de la dama, sense elements còmics ni eròtics.
• Registre elevat i culte.
• Tots els personatges s'expressen de la mateixa manera estereotipada.

El segle XV: Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa

Les novel·les cavalleresques del segle XV tenen com a obres destacades Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa. Presenten les següents característiques:

• Protagonistes psicològicament més complexos. Els herois demostren sentiments i comportaments humans, i són valents i nobles.
• Temps narratiu proper al lector.
• Escenaris de llocs geogràfics concrets i localitzables.
• Possibilitat d'aparició de personatges reals i episodis històrics, com batalles.
• Aparició esporàdica de l'amor cortès, però també de l'amor burgès.
• Aparició d'elements còmics i eròtics, sobretot en les trames amoroses.
• Diferents registres segons els personatges i les situacions.
• Recerca del realisme i la naturalitat.

Les cròniques

Autors i obres principals

• Jaume I: Llibre dels Feyts. Es caracteritza per una certa intenció didàctica i un llenguatge viu.
• Bernat Desclot: es coneix gairebé res d'aquest autor, ja que aquest no era el seu nom. La seva crònica parla sobretot del regnat de Pere II el Gran, fill de Jaume I.
• Ramon Muntaner: va escriure la crònica més coneguda, sobre els almogàvers.
• Pere el Cerimoniós: parla del seu propi regnat i del regnat del seu pare.

Factors de canvi

Des del punt de vista social i cultural

• Crisi de valors i antropocentrisme.
• Convivència de l'espiritualitat cristiana amb actituds escèptiques.
• Consolidació de l'hegemonia econòmica i social de la classe burgesa i de les ciutats.
• Evolució dels estats medievals cap a monarquies imperialistes.
• Acabament de les polítiques de croada.

Des del punt de vista cultural

• Humanisme.
• Procés de recessió dels nuclis de producció.
• Contactes literaris intensos de la Corona catalanoaragonesa amb el regne de Castella.
• Difusió creixent de la impremta.
• Creixement de les universitats.
• Producció extraordinària d'obres catalanes.