Tirant lo Blanc e la literatura catalana del segle XV: Bernat Metge, Joanot Martorell i la novel·la cavalleresca
La literatura catalana del segle XV
Després dels regnats successius dels seus fills, Ferran va agafar el càrrec i va ser qui va inaugurar la dinastia castellana dels Trastàmara. L'humanisme: van organitzar una cancelleria reial per assegurar l'administració dels seus interessos i van portar una vida refinada a la cort, on eren importants l'art, la literatura i la ciència. La corrent de recuperació filològica dels autors clàssics s'anomena humanisme.
Bernat Metge
Bernat Metge va néixer a Barcelona entre 1348 i 1350 en una família vinculada a la cort. Es va formar en el domini de l'escriptura, del coneixement de les llengües oficials i de les lletres. Això li va permetre aprofundir en nous autors i noves lectures, entre les quals destaca el Petrarca.
Com a funcionari, va ser secretari dels últims reis de la dinastia. Quan va morir Joan I, li va motivar a escriure Lo somni. Després de la mort de Martí I es va apartar de la cort i va morir el 1413 a Barcelona.
L'obra de Bernat Metge
La seva obra més important és Lo somni, i també destaquen:
- Llibre de Fortuna e Prudència: narració en vers en què el narrador, en primera persona, és transportat a una illa on debat amb les figures de la Fortuna i la Prudència sobre temes morals i de la divina providència.
- Valter e Griselda: traducció de la versió italiana, amb una prosa excel·lent i un dels primers elogis en llengua vulgar de les obres de Petrarca.
- Textos humorístics en vers.
Lo somni
Obra singular que pretén justificar la situació personal de l'autor en relació amb els esdeveniments del 1396, s'inscriu en la literatura consolatòria. El protagonista es troba en una situació moral insatisfactòria i és consolat per una aparició sobrenatural. Bernat Metge va ser acusat de la mort de Joan I i, des de la presó, va escriure aquesta obra.
L'autor explica, en primera persona, que és afectat per un son profund i que, en el somni consegüent, li apareix Joan I acompanyat de personatges mitològics, amb els quals dialoga. L'obra s'estructura en:
- Primer llibre: la immortalitat de l'ànima.
- Segon llibre: els fets del 1396 amb el rei Joan.
- Tercer llibre: l'infern amb Orfeu.
- Quart llibre: l'amor i les dones, amb Tirèsias.
Després, el narrador es desperta.
Evolució de la narrativa de ficció de tema cavalleresc
A partir del segle XV, la narrativa de ficció de tema cavalleresc evoluciona cap a la fantasia i el realisme. Es deriva cap a la prosa i apareixen els anomenats llibres o novel·les de cavalleries, que narren fets meravellosos dels cavallers, més que els valors originaris de la cavalleria.
La novel·la cavalleresca presenta un caràcter més realista: situa la història en un temps històric concret i els cavallers protagonistes no són herois desmesurats ni sobrehumans.
Curial e Güelfa
Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca d'autor anònim, escrita en la primera meitat del segle XV i no descoberta fins al segle XIX. L'acció es desenvolupa durant el regnat de Pere II i narra l'ascens social de Curial, ajudat per Güelfa, una dama noble. Però Curial s'enamora de Laquesis i provoca el trencament amb Güelfa. Presenta una història sentimental amb una ambientació realista des del punt de vista històric.
Joanot Martorell
Joanot Martorell va néixer a València el 1410, en una família pròspera i influent durant el regnat de Martí I. Va caure en desgràcia després de la mort del seu pare, l'any 1435, i Joanot va ser l'hereu que va ajudar la seva família en tot moment. Després va servir diferents corts de la dinastia dels Trastàmara.
Martorell va escriure Tirant lo Blanc a Barcelona entre el 1460 i el 1464. Va morir a principis del 1465. La seva vida es reflecteix en les seves novel·les.
Tirant lo Blanc
La primera edició es va publicar 25 anys després de la seva mort, a València, i més tard va motivar altres traduccions. És una de les primeres novel·les modernes.
Trama
Té lloc al segle XV i s'inicia amb les aventures de Guillem de Varoic, on rep la visita de Tirant. L'ermità alecciona Tirant sobre aquesta institució militar. Un cop esdevingut cavaller, el protagonista inicia un periple amb els seus companys que el portarà a França, Sicília, Rodes i Constantinoble, on capitaneja i transcorre la part central de la novel·la.
Combina les gestes bèl·liques de Tirant amb la història sentimental que manté amb la filla de l'emperador, Carmesina. S'enriqueix amb les relacions entre els personatges i la presència d'antagonistes. Tirant sobreviu al naufragi i torna amb Carmesina, però ell mor per una malaltia i ella de dolor a causa de la mort del seu marit.
Personatges i temes
A més del tema militar, hi ha la trama amorosa principal de Tirant, ja que tenen una història complexa: ell és cavaller i ella una princesa. Hi ha personatges que reforcen aquesta trama, sobretot Plaerdemavida, que fa quedades secretes, mentre que la Viuda Reposada és envejosa i no dubta a dificultar l'amor entre ells i a fer fracassar la relació.
Hi ha un gran panorama de relacions amoroses, enriquidor. La relació carnal fogosa entre els dos es complica quan l'Emperadriu confon Hipòlit amb el fill que ha perdut.
Els ideals cavallerescos impregnen l'edat mitjana i s'impregnen de nous valors, com la raó, l'astúcia, el plaer i l'humor. Són escenes fresques, quotidianes i carregades de sensualitat i d'ironia, que satisfan el grup de lectors i també el públic burgès, que hi troba un divertiment constant.