Els registres lingüístics en català: formals, informals i estàndard

Registres lingüístics

El registre lingüístic és la variació de la llengua que cada parlant fa servir en cada situació concreta per adaptar-se a la situació comunicativa. És evident que una mateixa persona, segons a qui es dirigeix, el tema de què tracta, el canal que empra (oral o escrit) i la finalitat que persegueix, usarà unes formes lingüístiques diferents.

Factors que el determinen

• El tema: determina unes formes lingüístiques especials de cadascun dels registres.
• El nivell de formalitat: ve donat per la relació entre els interlocutors. Segons la confiança en el tracte, i el lloc i la situació en què es troben, el text pot ser més o menys formal. El grau de formalitat pot ser alt, mitjà o baix.
• El canal: el llenguatge verbal es pot transmetre per un canal oral o per un canal escrit. En general, la llengua oral és més espontània i el canal escrit ofereix més possibilitats d'elaboració. De tota manera, poden produir-se encreuaments entre un canal i l'altre.
• El propòsit: la intencionalitat amb què s'ha produït el text determina el registre utilitzat. Les intencions poden ser diverses: informar, convèncer, descriure... Diferenciem dues intencions en la producció de textos: la voluntat objectiva i la voluntat subjectiva.

Tipus de registres

Distingim tres tipus de registres: els registres formals, els registres informals i l'estàndard.

Registres formals

El registre científic o tècnic

Propi dels textos científics i tècnics, transmesos generalment pel canal escrit.

• Propòsit: descripció i explicació objectiva.
• Predomini de la funció referencial o informativa (objectiu: informar o descriure objectivament).
• Tema especialitzat.
• Llenguatge denotatiu (clar i precís), amb ús de termes d'un sentit únic i ben diferenciat (paraules monosèmiques).
• Abundància de tecnicismes propis de la denotació (llenguatge especialitzat i neologismes).
• Ús de connectors causals, consecutius i explicatius.

El registre literari

Propi dels textos amb un alt grau d'elaboració lingüística. Predomina una voluntat estètica i un propòsit subjectiu.

• Per assolir aquests objectius, l'autor explota al màxim les possibilitats expressives de la llengua: al·literacions, jocs de paraules, figures retòriques...
• Canal escrit.
• Llenguatge connotatiu i polisèmic (diverses interpretacions segons el lector).
• Ús de diverses figures estilístiques: metàfores, hipèrboles...
• Té la possibilitat d'integrar altres registres lingüístics. La modalitat col·loquial, i fins i tot la vulgar, en poden formar part en les mateixes condicions que qualsevol altra modalitat del registre literari.

El registre jurídic i administratiu

Registre relacionat amb l'administració i el món judicial (decrets, lleis, instàncies).

• Canal escrit, generalment.
• Empra un llenguatge acurat però entenedor.

Registres informals

El registre col·loquial

Propi de la conversa espontània i, generalment, el canal és oral.

• Tema general (poc especialitzat), lligat a fets de la vida quotidiana.
• Propòsit subjectiu.
• Grau de formalitat baix, amb interferències del castellà.
• Sintaxi poc elaborada: alteració de l'ordre lògic de la frase, ús de la coordinació, de la jutaposició, de les oracions exclamatives i interrogatives, de frases inacabades, onomatopeies...
• Ús de mots genèrics de sentit indeterminat, de mots polisèmics, de comparacions, d'onomatopeies, de frases fetes...

El registre vulgar i el familiar

Comparteixen bona part de les característiques del registre col·loquial, però en diferencien lleugerament el camp lèxic. Mentre que el registre familiar recorre a formes pròpies del llenguatge infantil per fer referència a determinades funcions fisiològiques (fer pipí), el registre vulgar s'identifica amb la profusió de renecs i paraulotes. No té cap preocupació per la correcció.

L'estàndard

És la varietat comuna a tots els parlants, és a dir, garanteix la comprensió mútua de tots els parlants al marge de la procedència geogràfica o del grup social.

• S'usa als mitjans de comunicació, l'ensenyament i l'administració.
• És neutra.
• Rebutja mots que poden provocar incomprensió (cultismes, arcaismes) o rebuig (vulgarismes) per part del receptor.
• És aplicable a qualsevol situació comunicativa.