La novel·la catalana del segle XX: crisi i renovació

Riassunto

El document descriu la crisi de la novel·la catalana a l'inici del segle XX, després de l'última novel·la modernista, i el debat entre Carles Riba i Josep Maria de Sagarra sobre com recuperar el gènere. Explica com es va superar la crisi gràcies al Noucentisme i a la professionalització dels escriptors, i classifica els primers autors en diverses tendències com la novel·la psicològica i la de crítica social.

Punti chiave

La novel·la catalana va patir una crisi a l'inici del segle XX després de La vida i la mort de Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès.
Carles Riba proposava suplir la manca de tradició amb la traducció dels clàssics universals; Josep Maria de Sagarra defensava una novel·la de consum per al públic lector.
El Noucentisme i l'extensió de l'alfabetització en català van ampliar la base lectora.
La desaparició de la Mancomunitat va obligar els escriptors a professionalitzar-se, cosa que els va portar a conrear la novel·la.
La novel·la psicològica explora la interioritat dels personatges amb tècniques com el monòleg interior i el flux de consciència.
Autors destacats són Carles Soldevila, Miquel Llor i Mercè Rodoreda.

Mettiti alla prova

La novel·la

El segle XX s'inicià amb una greu crisi del gènere novel·lístic. Després de la publicació de La vida i la mort de Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès, considerada com l'última novel·la modernista, s'inicià una sequera novel·lística important que durà uns anys. Tanmateix, hi havia demanda per part del públic lector, per la qual cosa es va obrir un debat sobre el tema:

Article de Carles Riba, Una generació sense novel·la: proposa suplir la manca de tradició autòctona a través de la traducció dels clàssics universals del gènere.
Article de Josep Maria de Sagarra, La por a la novel·la: insisteix en l'existència d'un públic lector de novel·la que es troba desatès, i proposa una novel·la de consum. Un altre punt important de la seva argumentació és la voluntat de normalització de la literatura catalana: si volem una literatura completa, no podem prescindir de la novel·la.

Com se supera la crisi?

a) El Noucentisme, amb tota la seva infraestructura cultural i l'extensió de l'alfabetització en català, ha contribuït a eixamplar la base lectora en català.
b) Professionalització de l'intel·lectual: s'estronca la via de les institucions (la Mancomunitat desapareix amb Primo de Rivera), per tant l'escriptor ha de cercar camins reals de professionalització, cosa que l'aboca al conreu d'un gènere de consum ampli com és la novel·la.
Resultat: superació de la crisi amb public lector, editorials, producció pròpia, traduccions, premis literaris, revistes i crítica especialitzada. La novel·la com a gènere està de moda.

Els autors de les primeres novel·les es poden agrupar en quatre apartats:

Els que ja procedeixen del Modernisme

Joan Puig i Ferreter, Víctor Català o Prudenci Bertrana continuen escrivint.

Novel·la psicològica

Ambient burgès, anàlisi del món interior i subjectivisme. Segueix el model de les obres fundacionals: Ulisses (James Joyce) i À la recherche du temps perdu (Proust). Normalment les seves protagonistes són dones que han patit desenganys, inadaptació i reptes sexuals. Ús del monòleg interior en primera persona o en tercera persona omniscient.

Anàlisi interior dels personatges (introspecció), exploració de psicologies conflictives, complexes i contradictòries, i ús de tècniques narratives que permeten explorar la interioritat dels personatges: primera persona, monòleg interior o flux de consciència, amb tota mena de distorsions temporals. El resultat és una novel·la complexa, hermètica i difícil, que suposa un repte intel·lectual apassionant per al lector.

Autors:

Carles Soldevila, que escriu una mena de novel·les psicològiques a l'ambient de la burgesia barcelonina. Cal destacar la trilogia Fanny, Eva i Valentina.
Miquel Llor, traductor, contista i narrador, influït per Freud, autor de novel·les amb gran càrrega sexual: Laura a la ciutat dels sants.
Mercè Rodoreda, amb les primeres obres, per exemple Aloma.

Novel·la de crítica social

Ironia, personatges plans i avantguardisme (Vals de F. Trabal o Vida privada de Josep Maria de Sagarra).

Contes (Espriu, Calders) i prosa periodística

Llibres de viatges i memòries, com Josep Pla amb El quadern gris.

Domande frequenti

Quina va ser la causa de la crisi de la novel·la catalana al segle XX?

El segle XX s'inicià amb una greu crisi del gènere novel·lístic, que va seguir a la publicació de La vida i la mort de Jordi Fraginals, considerada l'última novel·la modernista. Es va produir una sequera novel·lística que durà uns anys.

Com es va superar la crisi de la novel·la catalana?

Es va superar gràcies a l'extensió de l'alfabetització en català i la infraestructura cultural del Noucentisme, i a la professionalització de l'intel·lectual després de la desaparició de la Mancomunitat. Això va portar a un públic lector, editorials, traduccions, premis i crítica especialitzada.

Quines característiques té la novel·la psicològica?

Té un ambient burgès, una anàlisi del món interior i un subjectivisme marcat. Utilitza el monòleg interior en primera persona o la tercera persona omniscient, i sovint les protagonistes són dones que han patit desenganys i inadaptació.

Quins autors representen la novel·la psicològica catalana?

Carles Soldevila, amb la trilogia Fanny, Eva i Valentina; Miquel Llor, amb Laura a la ciutat dels sants; i Mercè Rodoreda, amb obres com Aloma.