Literatura catalana: autors i cròniques medievals

Carles Riba

Va ser una persona molt culta. Ha estat una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX, no només per la seva producció estrictament poètica, sinó també per la seva aportació com a traductor i crític. Va estudiar Dret i Lletres, i va acabar els estudis a Itàlia i Alemanya. Des de ben jove tenia una vocació literària i un interès pels clàssics. Es va casar amb Clementina Arderiu. Va traduir autors clàssics, poetes i narradors. Més tard va ingressar a l'Institut d'Estudis Catalans i va ser professor de la UAB.

El seu primer llibre, Estances, està relacionat amb el noucentisme i el tema principal és l'amor. És una poesia introspectiva on busca la perfecció formal, de manera que resulta difícil d'entendre.

El segon llibre d'Estances segueix una línia més personal, que s'acosta a la poesia pura, és a dir, que prescindeix de tot allò que no sigui la mateixa poesia i aïlla cada mot que no tingui un poder expressiu total.

Després escriu Tres Suites, un llibre de sonets dividit en tres parts. Cada part parteix d'una mateixa situació: un objecte i un espectador que el contempla i s'hi relaciona. Els sonets són hermètics i difícils de comprendre.

Una altra obra, Del joc i del foc, són dues col·leccions de poemes breus: Tankas de les quatre estacions i Tankas del retorn. La tanka és una forma estròfica japonesa de 5-7-7-7-5 síl·labes.

Elegies de Biervelle expressa l'exili i el retorn, la mort i la resurrecció. Representa una recerca espiritual que té una dimensió religiosa.

Salvatge cor són 27 sonets de temàtica religiosa.

Esbós de tres oratoris consta de tres poemes inspirats en els evangelis.

Salvador Espriu

Va néixer a Santa Coloma de Farners però va viure a Arenys de Mar. No va seguir el camí de l'exili i es va quedar a Catalunya, on va continuar la seva obra de manera clandestina.

La seva producció es pot dividir en tres apartats: prosa narrativa, poesia i teatre. La seva obra està influïda per l'existencialisme, que es pregunta per la condició de l'home i la llibertat. La majoria de les seves obres parlen de la mort. Destaca per l'observació del món i per una elegia del temps perdut. Hi ha referències a la cultura grega, a la mitologia egípcia i a la mitologia hebrea.

La Guerra Civil, la política i la societat del moment van influir en la seva obra, ja que van canviar la seva forma de vida, i escrivia amb un to de nostàlgia i pessimisme. Més tard compara la postguerra del poble català amb el poble jueu. Segons la seva estètica, s'allunya de l'estil noucentista, tot i que utilitza la ironia.

El primer llibre de poemes va ser Cementiri de Sinera. Els temes destacats són la mort, la reflexió sobre la vida i l'home, i la guerra civil.

Joan Oliver (Pere Quart)

Va néixer a Sabadell, fill d'una família burgesa. Va estudiar Dret i va formar part d'un grup vinculat amb l'avantguarda, amb una actitud provocadora, divertida i superficial. A causa de la Guerra Civil la seva trajectòria es va trencar. Es va exiliar i, quan va tornar a Catalunya a la postguerra, va mantenir una actitud militant. Al principi de la seva producció s'allunya de l'estètica postsimbolista i s'apropa al realisme irònic del noucentisme i a la producció existencialista d'Espriu. Escriu obres crítiques, mordaces i iròniques en poesia, teatre i prosa. Utilitza el pseudònim de Pere Quart.

La seva producció literària es caracteritza per:

• La correcció estilística, allunyada de l'artificiositat
• La concreció i la síntesi
• L'humor irònic i sarcàstic
• La paròdia de temes religiosos i de classes socials
• La intima relació de la seva obra amb la situació personal del poeta, i amb la situació social i política del país

La seva producció es divideix en tres etapes:

• Ironia mordaç (contra la seva classe social): Les decapitacions
• Racionalista i escèptica (experiència; temes: mort, exili, dolor): Terra de naufragis
• Crítica de l'actuació de la burgesia: Vacances pagades

Màrius Torres

Va estudiar medicina i després va viatjar per Europa i va anar a Madrid a fer el decorat. Uns anys més tard el van haver de traslladar a un sanatori antituberculós. La seva poesia té una gran influència de la figura del seu pare i de les seves creences sobre la metempsicosi (la mort d'algú en què l'ànima passa al cos d'un altre). Es reflecteix el seu dolor i l'enfrontament amb la mort.

Miquel Martí Pol

Va néixer a Roda de Ter i des de ben petit va començar a treballar a la fàbrica del seu poble. Amb uns 30 anys va participar en els moviments culturals i polítics d'oposició i, amb 41, li van detectar l'esclerosi múltiple, que el va afectar de manera progressiva. Això el va marcar molt en la seva trajectòria com a home i com a poeta. És un dels autors més publicats, llegits, valorats i estimats del nostre país. Els seus primers llibres contenen una crisi existencial i la posició del poeta solitari i fugitiu. Això fa que la seva poesia estigui més compromesa directament amb la realitat que l'envolta.

Maria-Mercè Marçal

Va néixer a Ivars d'Urgell. Els seus poemes tenen una implicació ideològica i un debat intel·lectual. Era feminista i nacionalista. La seva poesia està marcada per una ètica individual i lliure, plena de simbologia feminista. Destaquen la reflexió, les vivències de ser dona, la gestació i l'experiència de la maternitat. Obra destacada: Bruixa de dol.

Ramon Llull

Llull tenia una dona i uns fills fins que se li va aparèixer Déu fins a cinc vegades, i va decidir abandonar la seva antiga vida per començar-ne una de nova i plenament religiosa, renunciant a tots els seus béns materials. L'obra de Llull és la coherència del seu pensament: tot responia a uns objectius que li van ser revelats per Déu en el moment de la seva conversió. Aquests objectius eren:

• Compondre un sistema filosòfic (ell deia art)
• Exercir una tasca missional i de conversió dels pagans
• Sol·licitar al papa i als reis cristians la creació d'escoles per a predicadors on s'aprenguessin llengües i art

Va escriure la seva obra en diverses llengües, va assolir els coneixements que avui serien de medicina i biologia, i es va dedicar a aprendre llengües, com el llatí i l'àrab. Prioritzava per damunt de tot el valor de la llengua com a vehicle comunicatiu. Va escriure obres en àrab perquè era la llengua dels infidels, i volia transmetre la seva fe predicant-los. Va escriure obres molt importants en català, cosa molt innovadora, perquè la llengua de cultura del moment era el llatí.

A Llull li devem bona part de la nostra llengua: va crear més de 7.000 paraules en català i la impecable construcció sintàctica de les seves frases.

Cròniques medievals

Crònica de Jaume I

La primera crònica és el Llibre dels feits o Llibre de Jaume I, perquè va ser ell qui la va dictar als seus escrivents. És una mena de llibre de memòries on Jaume I descriu el seu regnat en primera persona (nós majestàtic). El rei és descrit com un heroi medieval i n'és el protagonista. Està formada per quatre parts que expliquen els fets històrics que passen al voltant del seu regnat:

• Primera part: coneguda per la narració que fa del seu propi engendrament, amb ironia i originalitat
• Segona part: fets ocorreguts, com la guerra d'Urgell
• Tercera part: és més breu
• Quarta part: més detallada, i arriba fins a la mort del monarca

Crònica de Bernat Desclot

També anomenada Llibre del rei En Pere, va ser escrita per Bernat Escrivà (Bernat Desclot). Consta de tres apartats:

• Fa referència a regnats anteriors al de Jaume I
• Es centra en aquest monarca
• Està format pels capítols dedicats a Pere II

Fa servir cançons de gesta per descriure fets anteriors al regnat de Pere II. Per descriure fets contemporanis de l'autor, es narren de manera culta i amb accés a documents de la Cancelleria Reial.

Crònica de Ramon Muntaner

L'autor, Ramon Muntaner, és un patriota apassionat i defensor de la llengua catalana (bell catalanesc). És la més extensa de les quatre cròniques i fa referència al període entre l'engendrament de Jaume I i la coronació d'Alfons III el Benigne. Els protagonistes són els reis del casal catalanoaragonès. Té forma de recull de memòries. La intenció és lloar el casal d'Aragó, per això la informació no és 100% fiable.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

Recull els regnats de Pere III i del seu pare, Alfons III el Benigne. Té forma de llibre de memòries i Pere III n'és l'autor. En aquesta obra cal destacar la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona catalanoaragonesa i les lluites contra la noblesa d'Aragó i de València. Com que està escrita en forma autobiogràfica, podem conèixer algunes actituds del rei. El seu estil és eixut i monòton, diferent de les altres cròniques, excepte en els episodis íntims del monarca, on s'utilitza un estil més emotiu.