Literatura Valenciana de la Postguerra: Enric Valor, Mercè Rodoreda i Quim Monzó

Tema 1: La literatura en la postguerra

La pèrdua de la guerra va provocar l'extinció absoluta de les institucions republicanes i dels organismes culturals. Abolides les institucions democràtiques, declarats il·legals els partits polítics i sense llibertat d'associació, de premsa, de pensament ni d'expressió, la misèria intel·lectual de la postguerra va ser catastròfica. La cultura valenciana va patir aleshores un procés intens d'espanyolització castellanitzant.

Molts escriptors van sofrir depuracions professionals, deportacions o penes de presó. L'exili dels escriptors a partir de 1939 es va trobar amb un panorama desolador, sense referències.

Corrents narratius

• Realisme del segle XIX
• Sentimental: Maria Ibars
• Social: Maria Beneyto

Cal destacar La plaça del diamant de Mercè Rodoreda com la millor obra del moment.

Tema 2: Enric Valor

La producció literària d'Enric Valor consta de dues grans aportacions:

• a) Les rondalles valencianes.
• b) Cinc novel·les i alguns relats breus.

Valor utilitza la tècnica del narrador omniscient i subjectiu, amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall. Té un gran domini de la llengua, els recursos del llenguatge oral que empra i una llengua literària que inclou les peculiaritats valencianes.

Les rondalles

Les seues rondalles estan confegides a partir d'un nucli narratiu de procedència oral més o menys complet o extens, sobre el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació del relat oral (estructura, situacions, personatges). Així proposa, mitjançant l'escriptura millorada, uns contes cultes, distints de les rondalles tradicionals.

Els relats breus

Són més pròxims a l'estil del segle XIX, per la riquesa de la llengua. Inclouen peces amoroses i sentimentals.

La novel·lística

Aboca les seues experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra. Pretén fer la crònica del període històric que va viure, plasmant-hi observacions sobre el paisatge, la geografia, la toponímia, la fauna i la botànica.

• Sense la Terra Promesa: crònica dels primers anys del segle XX i la Primera Guerra Mundial.
• Temps de Batuda i Enllà de l'horitzó: crònica de la Guerra Civil.

En elles usa la narració en primera persona per oferir més adequadament el material de ficció. Els protagonistes són la col·lectivitat i algunes famílies. El seu espai literari és Cassana, amb la geografia, la ruralitat, el pla i la muntanya.

«Sense la seua gran obra vessada en el Cicle de Cassana, els valencians perdríem tot un segle XIX. Per això sempre situarem Enric Valor entre els grans fabuladors històrics com Víctor Català i Narcís Oller. Coetanis, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda».

Registre literari: representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició lingüística i literària valenciana d'abans i després de la Guerra Civil.

Tema 3: Mercè Rodoreda

Novel·lista més important de la postguerra. La seua producció literària està vinculada a la seua biografia i marcada per la guerra i l'exili. Connecta amb el corrent de la novel·la psicològica, amb influències d'André Gide, Thomas Mann o Virginia Woolf.

Els personatges

• No tenen llibertat d'acció; la societat els oprimeix.
• Aïllament de la societat.
• Només són lliures en el terreny dels sentiments, les sensacions i les seues manifestacions.
• Sensació de solitud i incomprensió.
• L'amor sol ser font de desequilibri.
• Complexitat psicològica: molts humans i plens de contradiccions.
• La figura materna és un referent més positiu que la paterna; la mare és l'últim nexe abans de la fugida.
• Sensibilitat cap a l'època perduda de la infantesa i l'adolescència.
• Situacions de por provocades per conflictes personals amb la societat.
• Els personatges maduren molt d'hora; el context social els obliga.
• Quan arriben a la maduresa, esdevenen distants i freds.
• Tenen dificultat per expressar els seus sentiments.

Obres

La plaça del diamant, escrita a l'exili, i Aloma.

Tema 4: Quim Monzó

Estil

1. Humor, metaficció, ambientació urbana i escepticisme.
2. Reflexió sobre l'escriptura i el llenguatge.
3. Qüestionament dels credos polítics, religiosos i estètics.
4. Model de llengua acostat al català col·loquial, amb dialectismes i castellanismes del barceloní; allunyat de l'estàndard, de l'ornament i de la retòrica.
5. Onomatopeies procedents del còmic, expressions argòtiques, parodies de la llengua culta, fraseologismes en altres llengües.
6. Narrativa curta sense caure en la simplificació lingüística.
7. Estil condensat; utilitza el monòleg interior per buscar empatia i reflexió.

Temàtica

1. Aborda la realitat quotidiana amb una mirada crítica: les relacions interpersonals, l'absurd, la paradoxa, la mort.
2. Retrata una societat consumista, hedonista i sense ideologia.
3. Referents culturals de plena actualitat.
4. Les paradoxes, enigmes i ambigüitats que acompanyen l'acte de fer literatura.
5. La vida exasperada de la gran ciutat, persones desorientades dins una societat de gent anònima.
6. Les històries estan vistes amb gran fredor, lluny del melodrama.