Llengua i literatura durant el segle XV-XVIII: decadència i renaixement
1. Llengua del segle XV… procés de substitució lingüística
A partir del segle XVI s'inicia un procés de substitució lingüística en què el català perd progressivament àmbits d'ús en benefici del castellà. Dos fets històrics del segle XV van ser decisius:
- L'entronització, el 1412, de la dinastia castellana dels Trastàmara, que va provocar la castellanització gradual de l'aristocràcia cortesana.
- La unió amb Castella a partir del casament de Ferran II d'Aragó amb Isabel I de Castella (1469).
Un altre factor fou el paper de l'Església. La Inquisició hi va jugar un paper cabdal a partir del 1478: els inquisidors castellans se saltaven els límits jurisdiccionals dels drets forals dels territoris de la Corona d'Aragó i instruïen processos en què només es feia servir el castellà.
Es viu una situació de diglòssia a favor del castellà: l'ús del castellà esdevé, doncs, un distintiu social.
La nostra llengua es va especialitzar en els gèneres literaris populars i populistes, mentre que era desplaçada pel castellà en els gèneres cultes. Les lleis de Castella van imposar la llengua castellana per tota Espanya.
El segle XVIII marca l'inici de la recuperació econòmica. Hi va haver la creació d'acadèmies, l'elaboració de diccionaris… Les apologies en defensa de la llengua són el primer indici de la recuperació de la nostra literatura.
2. El concepte de decadència
La literatura del segle XV es va caracteritzar per la qualitat, la quantitat i l'originalitat. Era una literatura moderna i capdavantera.
Durant el segle XVI la literatura culta decreix en qualitat, quantitat i originalitat, al mateix temps que la literatura castellana apareix representant la modernitat i n'augmenta la producció i l'edició. Aquesta decadència només va afectar la literatura culta. La literatura de caràcter popular es va mantenir molt vigorosa i l'ús de la llengua es va mantenir fins al segle XVIII.
3. Causes de la decadència
Són extraliteràries: no tenen res a veure amb la literatura, sinó amb fets històrics i polítics. Però van provocar una situació d'abandonament de la nostra llengua en el conreu literari culte:
- La ruïna de la burgesia patrocinadora de les lletres durant el segle XV.
- La literatura castellana es va veure promoguda des dels cercles aristocràtics.
4. Característiques de la literatura de la decadència
La nostra literatura segueix ancorada en les temàtiques i els estils del XV. Les innovacions són fruit de la influència de la poderosa literatura castellana. Es va adoptar el castellà com a llengua literària, mentre que el català es va especialitzar en els gèneres satírics i populistes.
- La imitació dels grans autors castellans.
- La influència de la poesia d'Ausiàs Marc, gràcies a l'admiració que en sentien autors castellans com Garcilaso o Jorge de Montemayor.
- Presència de castellanismes i dialectalismes.
5. El Renaixement
El Renaixement és la generalització a tot Europa de l'esperit humanista dels segles XIV i XV: una visió més humanitzada (antropocèntrica), que va reflectir en la literatura l'equilibri i l'harmonia clàssics, el vitalisme i l'alegria de viure.
Cal accentuar la visió optimista que, en general, va caracteritzar la literatura del Renaixement.
Durant el segle XVI les llengües vulgars van superar la situació d'inferioritat cultural, encara que el llatí continuava tenint prestigi en els cercles intel·lectuals com a llengua científica i internacional. Al segle XV se n'havien començat a fer gramàtiques.
La inspiració popular de la literatura culta era d'estil senzill i planer, amb formes mètriques de tradició popular i temàtica festiva, entre altres característiques.