La narrativa de postguerra i l'obra de Mercè Rodoreda
La narrativa de postguerra fins als anys 70
La pèrdua de la guerra comportà l'extinció de les institucions republicanes i l'eliminació de tots els organismes culturals. Sense cap tipus de llibertat, la misèria intel·lectual fou catastròfica. La cultura valenciana sofrí un procés d'espanyolització castellanitzant.
Hi va haver escriptors que sofriren penes de presó i l'exili. La dictadura de Franco tallà l'activitat dels escriptors que havien començat abans de la Guerra Civil i els que començaren a escriure després no tenien referències.
La producció narrativa valenciana es mantingué fidel als gèneres tradicionals per la falta d'escriptors, entre altres coses. Durant els primers anys de postguerra, sols es van publicar nou novel·les en valencià, com per exemple L'ambició d'Aleix d'Enric Valor.
Anys després, el franquisme hagué d'acceptar una certa liberalització.
Fins a finals dels anys 60, els narradors conrearen la novel·la psicològica i realista, amb característiques com la referència a la Guerra Civil, tal com s'aprecia a La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.
També s'escrigueren novel·les realistes i mitificants, com per exemple Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga.
Mercè Rodoreda: vida, exili i creació literària
La producció literària de Mercè Rodoreda està estretament relacionada amb la seua biografia. La seua obra es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i de l'exili.
Les novel·les de Rodoreda són considerades les grans novel·les catalanes. La seua obra està marcada per la Guerra Civil, però també mostra una profunda reflexió sobre la feminitat i l'amor. L'experiència bèl·lica capgirà la vida de la jove periodista que publicava entrevistes. La guerra representà per a ella l'inici del seu «jo» narratiu, el d'Aloma, una novel·la autobiogràfica.
La novel·la que li va donar fama universal va ser La plaça del Diamant, resultat directe de les seues experiències vitals i polítiques. En els seus contes apareix un ventall d'exiliats, soldats i gent desprotegida. L'autora empra amb mestria recursos com la primera persona, el monòleg i el monòleg interior.
L'exili travessa tota la seua obra. Va ser als anys cinquanta quan va optar per escriure La plaça del Diamant.
A causa de la vivència de l'exili, Rodoreda va alterar el concepte de família i de maternitat. En el terreny creatiu, es va concedir una absoluta llibertat expressiva sense pensar en l'èxit comercial.