Tema 1 Lite: Trobadoresca i Elogi dels Diners
Tema 1 Lite. Trobadoresca
Fets històrics de l'edat mitjana
Edat mitjana (s. V fins al s. XV)
- S. XII: creació de la Corona d'Aragó, formada pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona.
- S. XIII:
- 1213: Batalla de Muret. Derrota de la Corona d'Aragó davant Felip II de França, amb la pèrdua dels territoris occitans.
- 1229: Jaume I conquereix Mallorca.
- 1238: Jaume I conquereix València.
- 1245: el Tractat de Corbeil reconeix la independència dels comtats catalans.
- Finals del s. XIII i XIV: expansió mediterrània de la Corona d'Aragó (conquestes de Múrcia, Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria).
Trets de l'edat mitjana
- Piràmide social: feudalisme.
- Sistema de vassallatge: pacte de fidelitat entre senyor feudal i servent.
- Valors: gran importància dels conceptes d'honor, valor i fidelitat en la cavalleria.
- Societat teocèntrica: la religió present en tots els aspectes de la vida.
- Literatura:
- Literatura cortesana (noblesa).
- Literatura religiosa als monestirs (clergat).
- Literatura popular de transmissió oral (poble i pagesia).
- Art i literatura: finalitat didàctica i moralitzadora.
Primers textos
Els trobadors són poetes de la cort que componien i cantaven poesia culta en provençal, dirigida a un públic refinat i culte.
Les trobairitz són dames nobles que es van dedicar a conrear la poesia amorosa, igual que els trobadors.
Amor cortès
És l'amor entre un trobador i una dama (casada amb un noble).
- Valors espirituals: lleialtat i generositat.
- Idealització de la dama: el trobador l'anomena amb un pseudònim per tal que no sigui reconeguda.
- Personatges: l'hom (el trobador), la midons (la dama), el gilós (el marit enganyat) i els lausengier (les malparlades).
- Actitud de vassallatge: el trobador als peus de la dama.
- Sofriment: sentiments extrems, fins i tot morir d'amor.
Gèneres trobadorescos
- Sirventès: temàtica bèl·lica o poema moralitzador.
- Plany: lament per la mort d'un personatge.
- Debat poètic: discussió entre dos trobadors.
- Pastorel·la: diàleg amorós entre el trobador i una pastora.
- Alba: separació de dos amants a l'alba.
- Viadeira: gènere inspirat en la cançó popular i en el paral·lelisme.
Característiques formals de la lírica trobadoresca
Cobles de 8 versos, amb una tornada de 4 versos on apareix la persona estimada. Rima consonant. Versos heptasíl·labs i octosíl·labs.
Ramon Llull
Escriptor prolífic i influent. Dues característiques principals: el teocentrisme i la voluntat didàctica i moralitzadora.
- Obra lul·liana: temes humanístics i científics, amb ús de la llengua pròpia dirigida al poble culte.
Fet crucial: se li apareix quatre cops Crist crucificat, la qual cosa canvia la seva vida. Se sent cridat per Déu i recorre Europa com a peregrí, i funda monestirs.
- Substitueix el llatí vulgar pel català.
- Escriu en llatí, català i àrab. En diverses obres combina diferents idiomes.
- Coneixement de diverses llengües.
- Impulsor de la traducció de les seves obres i de la fundació d'una escola de llengües orientals a Miramar.
Elogi dels diners
Tema: sàtira de la cobdícia humana i del triomf del diner a la societat. El diner és un déu a la terra, capaç d'obrar miracles.
- Primera i segona estrofes: introducció. Els diners poden fer tant bé com mal.
- Estrofes centrals: cadascuna es dedica a una de les conseqüències de tenir diners.
- Cloenda: no et desprenguis ni menyspreïs els diners, perquè com més en tinguis més poder podràs tenir, i tot girarà al teu voltant.
Estructura mètrica: estrofes de 3 octosíl·labs de rima consonant, seguits d'un tetrasíl·lab en estramp (rima lliure), amb esquema a-a-a-b. Poema en art menor.
Figures retòriques
- Antítesi: gairebé tot el poema és una contradicció, més destacada a la segona estrofa.
- Anàfora: repetició per ressaltar el tema del poema.
- Polisíndeton: a la tercera estrofa.
- Enumeracions: estrofes 1, 3 i 6.
- Hipèrbaton: primer vers de l'estrofa 5 i primer vers de l'estrofa 6.
- Personificació: primera estrofa.
- Hipèrboles: versos 19, 21 i els darrers versos.