Appunti, riassunti, compiti, esami ed esercizi di Francese di Formazione professionale

Enric Valor

La producció literària d’Enric Valor conté dues aportacions principals: rondalles valencianes i cinc novel·les i relats breus.

Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió i té un domini absolut de la llengua. Empra recursos orals on el lector pot identificar-se i utilitza un model de llengua literària equilibrada.

Les seues rondalles estan compostes per un nucli narratiu oral.

Els seus relats breus destaquen per la riquesa de llengua i són petites peces sentimentals.

En la novel·lística, aboca les experiències bibliogràfiques.

Algunes de les seues cròniques són: Sense la Terra Promesa i Enllà de l’horitzó. En elles, narra en primera persona.

El seu espai literari és Cassana.

Situem...

La narrativa de postguerra fins als anys 70

La pèrdua de la guerra comportà l'extinció de les institucions republicanes i l'eliminació de tots els organismes culturals. Sense cap tipus de llibertat, la misèria intel·lectual fou catastròfica. La cultura valenciana sofrí un procés d'espanyolització castellanitzant.

Hi va haver escriptors que sofriren penes de presó i l'exili. La dictadura de Franco tallà l'activitat dels escriptors que havien començat abans de la Guerra Civil i els que començaren a escriure després no tenien referències.

La producció narrativa valenciana es mantingué fidel als gèneres tradicionals per la falta d'escriptors, entre altres coses. Durant els primers anys de postguerra, sols es van publicar nou novel·les...

Èpica i cròniques medievals

La narració dels seus fets heroics i gloriosos a través d'herois emblemàtics reflecteix el màxim moment d'esplendor de la Corona catalanoaragonesa.

Característiques de les cròniques

• Fervor monàrquic i patriòtic envers la Corona catalanoaragonesa.
• La intencionalitat política de les decisions i accions dels reis catalans.
• Voluntat didàctica i testimonial.
• El retrat d'un moment històric concret.
• Llenguatge viu i directe, amb trets d'oralitat.

Autors principals

• Jaume I (Llibre dels fets): narra en forma autobiogràfica els seus records personals.
• Bernat Desclot: només se sap que no és aquest el seu nom real i que potser el seu nom autèntic és Bernat Escrivà; la seva crònica parla sobre el regnat de Pere II.
• Ramon

Tema 1 Lite. Trobadoresca

Fets històrics de l'edat mitjana

Edat mitjana (s. V fins al s. XV)

• S. XII: creació de la Corona d'Aragó, formada pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona.
• S. XIII:
  • 1213: Batalla de Muret. Derrota de la Corona d'Aragó davant Felip II de França, amb la pèrdua dels territoris occitans.
  • 1229: Jaume I conquereix Mallorca.
  • 1238: Jaume I conquereix València.
  • 1245: el Tractat de Corbeil reconeix la independència dels comtats catalans.
• Finals del s. XIII i XIV: expansió mediterrània de la Corona d'Aragó (conquestes de Múrcia, Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria).

Trets de l'edat mitjana

• Piràmide social: feudalisme.
• Sistema de vassallatge: pacte de fidelitat entre senyor feudal i servent.
• Valors: gran importància dels

Els trobadors

Els comtats catalans van establir molts lligams amb Occitània. Entre els segles XI i XIII es desenvolupa la poesia trobadoresca, un dels primers moviments poètics cultes en què s'usa una llengua romànica de manera decidida.

La poesia trobadoresca va exportar-se fora de les seues fronteres. Molts escriptors es van inclinar per aquest model literari i, en lloc d'escriure en català, van escriure poesia en occità.

Característiques dels trobadors

Els trobadors componien els poemes juntament amb la melodia, i els intèrprets eren els joglars. Formaven una mena de xarxa europea d'escriptors. L'any 1393 es va celebrar la convocatòria dels primers Jocs Florals.

Principals trobadors

• Guillem de Peiteu (el primer trobador)
• Marcabrú
• Peire

1. Llengua del segle XV… procés de substitució lingüística

A partir del segle XVI s'inicia un procés de substitució lingüística en què el català perd progressivament àmbits d'ús en benefici del castellà. Dos fets històrics del segle XV van ser decisius:

• L'entronització, el 1412, de la dinastia castellana dels Trastàmara, que va provocar la castellanització gradual de l'aristocràcia cortesana.
• La unió amb Castella a partir del casament de Ferran II d'Aragó amb Isabel I de Castella (1469).

Un altre factor fou el paper de l'Església. La Inquisició hi va jugar un paper cabdal a partir del 1478: els inquisidors castellans se saltaven els límits jurisdiccionals dels drets forals dels territoris de la Corona d'Aragó i instruïen...

Carles Riba

Va ser una persona molt culta. Ha estat una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX, no només per la seva producció estrictament poètica, sinó també per la seva aportació com a traductor i crític. Va estudiar Dret i Lletres, i va acabar els estudis a Itàlia i Alemanya. Des de ben jove tenia una vocació literària i un interès pels clàssics. Es va casar amb Clementina Arderiu. Va traduir autors clàssics, poetes i narradors. Més tard va ingressar a l'Institut d'Estudis Catalans i va ser professor de la UAB.

El seu primer llibre, Estances, està relacionat amb el noucentisme i el tema principal és l'amor. És una poesia introspectiva on busca la perfecció formal, de manera que resulta difícil...

Trobadors e amor cortese

L’amor cortés (per públic de la cort) era una trasposizione del codice feudale nell’esperienza amorosa.

Tre tipi di autori di poesia

• Poeti: scrivevano in latino.
• Joglars: recitavano o cantavano poesia di carattere popolare in diverse lingue romanze.
• Trobadors: scrivevano e cantavano poesia in lingua occitana, nel dialetto provenzale, per un pubblico colto e cortese.

Terminologia trobadorica

• Trobador = l’uomo che compone (l’uomo)
• Dama = midons
• Meu senyor = gilos, avvisato dai lausangiers

Generi trobadorici

• Cançó: amore cortese.
• Sirventès: satirico, esaltazione della guerra.
• Plany: lamento per la morte.
• Debat poètic: discussione tra trobadors.
• Pastorel·la: dialogo tra trobador e pastora.
• Alba: separazione di due amanti.