La Narrativa Contemporània: Enric Valor, Quim Monzó i l'Evolució Literària

Enric Valor

La producció literària d’Enric Valor conté dues aportacions principals: rondalles valencianes i cinc novel·les i relats breus.

Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió i té un domini absolut de la llengua. Empra recursos orals on el lector pot identificar-se i utilitza un model de llengua literària equilibrada.

Les seues rondalles estan compostes per un nucli narratiu oral.

Els seus relats breus destaquen per la riquesa de llengua i són petites peces sentimentals.

En la novel·lística, aboca les experiències bibliogràfiques.

Algunes de les seues cròniques són: Sense la Terra Promesa i Enllà de l’horitzó. En elles, narra en primera persona.

El seu espai literari és Cassana.

Situem a Enric Valor entre els fabuladors històrics.

Enric Valor ha sabut crear un registre literari amb el qual ha fet actuar totes les virtualitats expressives de la llengua. També és l’escriptor que millor representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició lingüística i literària valenciana d’abans i després de la Guerra Civil.

Quim Monzó

Quim Monzó és autor de llibres de contes catalans. Una de les seues millors referències curtes es troba en Vuitanta-sis contes.

Els contes de Quim Monzó sorprenen i pertorben. Utilitza la narració curta i la uniformitat d'un estil diferent a la simplificació lingüística. Cada paraula que escriu Monzó és insubstituïble. La seua prosa captiva perquè cada paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu ús diari; així, les frases fetes deixen de ser tòpiques. La seua prosa és tan inimitable com la de tots els grans escriptors.

Els seus contes són un reflex de la societat contemporània, i alguns d’ells se centren en conflictes sentimentals. Monzó fa que les històries esquiven temptacions melodramàtiques; narra els trasbalsos quotidians del sexe i l'amor amb fredor.

Un altre fil temàtic és el que converteix la narració en reflex de la vida d’una gran ciutat. La solitud, la desesperança i l'avorriment, entre altres coses, queden reproduïts en els personatges de Monzó. Els protagonistes de les històries de Monzó són anònims i emprenen camins sense rumb, essent estratègies per a retardar la bogeria i la desolació.

Un altre grup temàtic és la faula moral, que inclou paradoxes, enigmes i ambigüitats.

Les lectures de Monzó mostren respecte cap al lector per tal de poder traçar múltiples i desconcertants camins.

De la Dècada del 70 a l'Actualitat

En els anys 70, el panorama començà a canviar quan els joves escriptors valencians conegueren models del nostre àmbit lingüístic. Temps després aparegueren dues tendències en la narrativa valenciana:

• Novel·la del canvi (Amadeu Fabregat, Assaig d'aproximació a “Falles folles fetes foc”): utilitza procediments transgressors com la manipulació del codi textual, on l’escriptor pretén introduir al lector dins del text.
• Novel·la realista evolucionada (Joan F. Mira, El bou de foc). Els temes oposats a l’ordre foren:

• Crítica política i existència de llibertat.
• Reivindicació de la dissidència.
• Ruptura amb els valors tradicionals.
• Desig de modernisme i universalisme.

La narrativa ‘moderna’ de l’època considerava el text un discurs autònom.

En canvi, altres narradors optaren per aprofundir en el realisme i empraren un llenguatge intel·ligible. També estructuraren de forma més clara la novel·la.

En aquest grup abunden narracions nostàlgiques relacionades amb la infantesa. L'espai narratiu sol situar-se en l'àmbit rural preindustrial.

Anys després, diverses causes van propiciar que els narradors valencians tingueren una concepció narrativa més eclèctica, gràcies a:

• La introducció del valencià en l’ensenyament.
• La tendència a la normalització de l'idioma.
• La consolidació del sector editorial i llibrer.
• La coneixença mútua dels escriptors del nostre domini lingüístic.
• La tendència a la professionalització dels escriptors.

S'inicià un nou període en la novel·la valenciana, caracteritzat per:

• La liquidació de l'experimentalisme de les novel·les del canvi de la dècada precedent.
• La continuació del realisme.
• La publicació de diverses novel·les de gènere, com la novel·la històrica, negra o eròtica.