Els trobadors: poesia, mètrica i tipologies textuals

Els trobadors

Els comtats catalans van establir molts lligams amb Occitània. Entre els segles XI i XIII es desenvolupa la poesia trobadoresca, un dels primers moviments poètics cultes en què s'usa una llengua romànica de manera decidida.

La poesia trobadoresca va exportar-se fora de les seues fronteres. Molts escriptors es van inclinar per aquest model literari i, en lloc d'escriure en català, van escriure poesia en occità.

Característiques dels trobadors

Els trobadors componien els poemes juntament amb la melodia, i els intèrprets eren els joglars. Formaven una mena de xarxa europea d'escriptors. L'any 1393 es va celebrar la convocatòria dels primers Jocs Florals.

Principals trobadors

• Guillem de Peiteu (el primer trobador)
• Marcabrú
• Peire Vidal
• Bernat de Ventadorn

Entre els trobadors catalans destaquen Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Ramon Vidal de Besalú.

El tema: l'amor cortès

El tema principal és l'amor cortès. El trobador es presenta com a metàfora del vassall, mentre que la dona a qui es dirigeix, casada o no, no sempre correspon al seu amor.

Gèneres poètics

La cançó és el gènere més important de la poesia trobadoresca. L'amant s'adreça a l'amada amb un senyal.

Les seues trobades estan amenaçades per persones que els espien per a explicar-ho tot als marits.

Hi ha altres gèneres, com la pastorel·la, la dansa, la balada, l'alba, el plany i el sirventès.

Evolució posterior

A partir del segle XIV, els poetes valencians deixen de banda l'occità. Jordi de Sant Jordi és el més representatiu.

Mètrica

1. Versos

• Art menor: tetrasíl·lab, pentasíl·lab, hexasíl·lab, heptasíl·lab i octosíl·lab.
• Art major: decasíl·lab, dodecasíl·lab i alexandrins (6+6).

2. Rima

• Assonant: només coincideixen les vocals.
• Consonant: coincideixen vocals i consonants.

El tema

1. Idea principal

Cal buscar la idea principal del text.

2. El tema

Cal identificar el tema general del text.

Tipologies textuals

Segons la intenció de l'emissor, els textos poden ser:

• Narratiu: explica fets que han succeït en el temps.
• Argumentatiu: expressa raons a favor o en contra.
• Descriptiu: explica com és una persona, un lloc o una cosa.
• Expositiu: explica què és una cosa atenent a les seues característiques.
• Conversacional: diàleg.
• Instructiu: transmet regles.
• Predictiu: planteja situacions en el futur.
• Retòric: crea efectes estètics.

Àmbit d'ús

• Familiar o quotidià: relacions personals diàries (converses a casa, compres, xats...).
• Administratiu: institucions públiques (reglaments, judicis, lleis, cartes formals...).
• Acadèmic: ensenyament i recerca (classes, publicacions científiques, conferències...).
• Periodístic: mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió, internet, publicitat).
• Literari: obres (novel·les, obres de teatre, poemes...).