Èpica, Cròniques i Humanisme en la Literatura Catalana

Èpica i cròniques medievals

La narració dels seus fets heroics i gloriosos a través d'herois emblemàtics reflecteix el màxim moment d'esplendor de la Corona catalanoaragonesa.

Característiques de les cròniques

• Fervor monàrquic i patriòtic envers la Corona catalanoaragonesa.
• La intencionalitat política de les decisions i accions dels reis catalans.
• Voluntat didàctica i testimonial.
• El retrat d'un moment històric concret.
• Llenguatge viu i directe, amb trets d'oralitat.

Autors principals

• Jaume I (Llibre dels fets): narra en forma autobiogràfica els seus records personals.
• Bernat Desclot: només se sap que no és aquest el seu nom real i que potser el seu nom autèntic és Bernat Escrivà; la seva crònica parla sobre el regnat de Pere II.
• Ramon Muntaner: parla sobre un període històric des del naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne, però es distingeix especialment per les seves experiències amb els almogàvers.
• Pere el Cerimoniós: parla del seu propi regnat i del del seu pare, amb una clara voluntat de justificació política.

Context històric (segles XIV i XV)

Fets històrics del segle XIV

• 1333: canvi demogràfic i econòmic a la Corona d'Aragó a causa de les males collites («lo mal any primer»).
• 1333-1453: Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra.
• 1347: esclat de la pesta negra, que devasta la població d'Europa.
• 1378: Cisma d'Occident amb dos papes diferents (Roma i Avinyó).

Fets històrics del segle XV

Durant el segle XV es produeix la decadència del Casal de Barcelona i València passa a tenir la capitalitat econòmica i cultural de la Corona d'Aragó.

• 1450: invenció de la impremta.
• 1453: caiguda de Constantinoble a mans de Mehmet II.
• 1462-1472: guerra civil contra Joan II, conflicte que divideix el Principat de Catalunya.
• 1479: unió dinàstica del Regne de Castella i la Corona catalanoaragonesa.
• 1492: descobriment d'Amèrica, conquesta de Granada (capitulació del soldà Boabdil) i expulsió dels jueus per part dels Reis Catòlics.

Punt de vista social i cultural

Àmbit social

• Crisi de valors: transició de la vida i el pensament medievals cap a noves idees.
• Antropocentrisme: l'ésser humà esdevé el centre dels valors dels nous temps.
• Evolució dels estats medievals: transició cap a monarquies imperialistes.
• Fi de les croades: acabament de les polítiques bèl·liques religioses medievals.

Àmbit cultural: L'Humanisme

L'Humanisme constitueix un nou sistema de valors i referents culturals basats en la racionalitat:

• Difusió creixent gràcies a la impremta, la lectura i l'escriptura.
• Gran nombre de creacions d'obres en català.
• Corrent erudit i filosòfic nascut a Itàlia al segle XIV que es fixa en els models clàssics grecollatins.
• Fonamentat en l'antropocentrisme i el racionalisme.

Comparativa: Edat Mitjana vs. Humanisme

• Edat Mitjana: teocentrisme, societat feudal i estamental, literatura religiosa i moral, descobriment inicial dels clàssics i tòpic del tempus fugit.
• Humanisme: antropocentrisme, societat burgesa, literatura didàctica i d'entreteniment, imitació i redescoberta dels clàssics, i tòpic del carpe diem.

Bernat Metge

Funcionari de la Cancelleria Reial i secretari reial de Joan I. Acusat de corrupció i d'atemptar contra el govern del rei Joan I, aconsegueix sortir de la presó i guanyar-se el favor del nou monarca.

Lo somni

• Obra representativa de l'humanisme escrita en primera persona.
• Narra la nit que va passar a la presó, durant la qual se li apareix Joan I.
• Té com a objectiu justificar-se davant del rei Martí l'Humà.

Característiques de la seva obra

• Modernitat i racionalisme.
• Culturalisme constant amb referències clàssiques.
• Model de prosa elegant i acurada.

Ausiàs March

Autor clau que escriu poesia culta en català i trenca formalment i temàticament amb la tradició trobadoresca. Fill d'un militar, va néixer a Gandia l'any 1397; fou cavaller i Alfons el Magnànim el va nomenar falconer major.

L'obra ausiasmarquiana

Consta de 128 poemes repartits en:

• Cants d'amor: suposen la ruptura amb l'amor cortès trobadoresc, amb influència del Dolce Stil Novo i la idealització de l'enamorada.
• Cants de mort.
• Cants morals.
• Cant espiritual.

Ausiàs March és considerat en bona mesura el creador de la lírica en català al segle XV, tal com Ramon Llull ho fou de la prosa al segle XIII.

Trets de la seva producció literària

• Expressió directa de sentiments personals i de reflexions filosòfiques en primera persona.
• Aplicació directa de l'experiència viscuda per l'autor.
• L'escriptura concebuda com una mena d'autoconfessió íntima i sincera.