Appunti, riassunti, compiti, esami e problemi di Francese

Tirant lo Blanc e la literatura catalana del segle XV: Bernat Metge, Joanot Martorell i la novel·la cavalleresca

Francese6,06 KB

La literatura catalana del segle XV

Després dels regnats successius dels seus fills, Ferran va agafar el càrrec i va ser qui va inaugurar la dinastia castellana dels Trastàmara. L'humanisme: van organitzar una cancelleria reial per assegurar l'administració dels seus interessos i van portar una vida refinada a la cort, on eren importants l'art, la literatura i la ciència. La corrent de recuperació filològica dels autors clàssics s'anomena humanisme.

Bernat Metge

Bernat Metge va néixer a Barcelona entre 1348 i 1350 en una família vinculada a la cort. Es va formar en el domini de l'escriptura, del coneixement de les llengües oficials i de les lletres. Això li va permetre aprofundir en nous autors i noves lectures, entre les quals destaca...

Continua a leggere "Tirant lo Blanc e la literatura catalana del segle XV: Bernat Metge, Joanot Martorell i la novel·la cavalleresca" »

La variació lingüística: tipus i registres

Francese3,92 KB

La variació lingüística

Llenguatge i llengua

Llenguatge: capacitat innata dels humans per estructurar el pensament i comunicar-se.

  • Utilitza la llengua (codi o sistema de signes lingüístics estructurats que possibilita la comunicació), que es concreta amb la parla i l'escriptura.

Definició de variació lingüística

  • Variació lingüística: fenomen inherent a totes les llengües pel qual una llengua és diferent segons l'època, el lloc, el grup social i la situació comunicativa.
  • Idiolecte: conjunt dels usos d'una llengua propi d'un parlant.

Segons els parlants

  • Variació històrica, social o geogràfica.

Variació històrica (diacrònica)

El català ha passat per cinc fases:

  1. Català preliterari: textos escrits amb voluntat llatina.
  2. Català medieval:
...
Continua a leggere "La variació lingüística: tipus i registres" »

Umanesimo e Letteratura Catalana: Bernat Metge, Ausiàs March e Joanot Martorell

Francese3,43 KB

L'Umanesimo

L'umanesimo è un movimento di rinnovamento culturale che nacque in Italia, nel secolo XIV, e che fu espanso in Europa durante i secoli XV e XVI. Fu scritto in latino. Media d'espressione. Confrontato con il Medioevo, Dio non è più il centro di tutto. La scienza passa a essere più importante. Transito tra il Medioevo e il Rinascimento. Antropocentrismo. Società borghese.

BERNAT METGE: Barcellona 1346-1413, funzionario della Cancelleria reale, era segretario di Giovanni I. Il re muore nel bosco di Foixà. Maria de Luna - Martino l'umilia. Accusato anche di malversazione. GRANDE OPERA: LO SOMNI:

Primo libro

Durante questa parte, l'autore, che è chiuso in prigione, riceve in sogno la visita dell'anima del re Giovanni I, con cui stabilisce...

Continua a leggere "Umanesimo e Letteratura Catalana: Bernat Metge, Ausiàs March e Joanot Martorell" »

Els trobadors: poesia, mètrica i tipologies textuals

Francese3,52 KB

Els trobadors

Els comtats catalans van establir molts lligams amb Occitània. Entre els segles XI i XIII es desenvolupa la poesia trobadoresca, un dels primers moviments poètics cultes en què s'usa una llengua romànica de manera decidida.

La poesia trobadoresca va exportar-se fora de les seues fronteres. Molts escriptors es van inclinar per aquest model literari i, en lloc d'escriure en català, van escriure poesia en occità.

Característiques dels trobadors

Els trobadors componien els poemes juntament amb la melodia, i els intèrprets eren els joglars. Formaven una mena de xarxa europea d'escriptors. L'any 1393 es va celebrar la convocatòria dels primers Jocs Florals.

Principals trobadors

  • Guillem de Peiteu (el primer trobador)
  • Marcabrú
  • Peire
...
Continua a leggere "Els trobadors: poesia, mètrica i tipologies textuals" »

Llengua i literatura durant el segle XV-XVIII: decadència i renaixement

Francese3,85 KB

1. Llengua del segle XV… procés de substitució lingüística

A partir del segle XVI s'inicia un procés de substitució lingüística en què el català perd progressivament àmbits d'ús en benefici del castellà. Dos fets històrics del segle XV van ser decisius:

  • L'entronització, el 1412, de la dinastia castellana dels Trastàmara, que va provocar la castellanització gradual de l'aristocràcia cortesana.
  • La unió amb Castella a partir del casament de Ferran II d'Aragó amb Isabel I de Castella (1469).

Un altre factor fou el paper de l'Església. La Inquisició hi va jugar un paper cabdal a partir del 1478: els inquisidors castellans se saltaven els límits jurisdiccionals dels drets forals dels territoris de la Corona d'Aragó i instruïen...

Continua a leggere "Llengua i literatura durant el segle XV-XVIII: decadència i renaixement" »

Poesia Catalana de Postguerra: Autors Clau i Obres Fundamentals

Francese3,61 KB

Salvador Espriu

Nascut a Santa Coloma de Farners 1913, la infantesa de Salvador Espriu va transcórrer a la vida d'Arenys de Mar i després a Barcelona. En la postguerra va donar un gir dramàtic a la seva obra narrativa, però es va decantar per la producció teatral i lírica. Va estar sovint en les propostes per al premi Nobel.

Obra

Gran diversitat de gèneres; d'una banda, pren herència mítica de la humanitat i crea un grup de mites particulars.

  • Línia lírica i elegíaca: tema la mort.
  • Línia satírica: defensa contra el món absurd de la quotidianitat.
  • Línia didàctica: revela el posicionament polític.

Obres principals

  • Cementiri de Sinera (1946)
  • Cançons d'Ariadna (1949)
  • El caminant i el mur (1954)
  • La pell de brau (1960)
  • Llibre de Sinera (1963)
...
Continua a leggere "Poesia Catalana de Postguerra: Autors Clau i Obres Fundamentals" »

Anàlisi lingüística i textual d'una columna periodística

Francese7,83 KB

Tipologia textual

Aquest text és argumentatiu i expositiu per diverses raons:

  • D'una banda, és argumentatiu per l'estructura tripartita i pels arguments com ara les explicacions.

Presenta, per tant, una estructura argumentativa modèlica amb divisió tripartita, arguments, estructura sintetitzadora i apel·lació al receptor (mira-les ahí).

Altres característiques són el present amb valor atemporal («la part que siga»), és, és i són. A més, a la introducció apareix el passat indicant (…) i a la conclusió trobem l'imperatiu per tal d'apel·lar al receptor. Abunden la coordinació i la jusxtaposició. Finalment, trobem connectors de causa com «perquè», de finalitat («perquè + substantiu») o d'addició («també», «a més»)....

Continua a leggere "Anàlisi lingüística i textual d'una columna periodística" »

Karl Marx i la crítica al capitalisme: treball, classes socials i superestructura ideològica

Francese3,27 KB

Marx serà crític amb aquesta visió social que té Locke i aquests drets naturals. En El Capital, obra de revisió i crítica de la teoria econòmica liberal, Marx farà la crítica a l'apropiació privada dels béns, mostrant que l'economia, en el seu procés, és bàsicament una activitat social: requereix l'esforç col·lectiu per tal de satisfer necessitats socials.

Marx considera que el treball és aquella activitat que ha humanitzat l'ésser humà, que ha permès plasmar les seves potències i que ha permès establir relacions socials de producció.

La igualtat prèvia a la llibertat

Marx assenyalarà que la igualtat és prèvia a la llibertat; i que la llibertat entesa com a llibertat de mercat (capitalisme) no duu sinó a l'explotació...

Continua a leggere "Karl Marx i la crítica al capitalisme: treball, classes socials i superestructura ideològica" »

Literatura catalana: autors i cròniques medievals

Francese9,46 KB

Carles Riba

Va ser una persona molt culta. Ha estat una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX, no només per la seva producció estrictament poètica, sinó també per la seva aportació com a traductor i crític. Va estudiar Dret i Lletres, i va acabar els estudis a Itàlia i Alemanya. Des de ben jove tenia una vocació literària i un interès pels clàssics. Es va casar amb Clementina Arderiu. Va traduir autors clàssics, poetes i narradors. Més tard va ingressar a l'Institut d'Estudis Catalans i va ser professor de la UAB.

El seu primer llibre, Estances, està relacionat amb el noucentisme i el tema principal és l'amor. És una poesia introspectiva on busca la perfecció formal, de manera que resulta difícil...

Continua a leggere "Literatura catalana: autors i cròniques medievals" »

Manuel de Pedrolo e la renovació teatrale dalla postguerra agli anni 70

Francese2,37 KB

Manuel de Pedrolo

L'opera di Manuel de Pedrolo è una delle più estese e variegate della letteratura catalana contemporanea. Ha coltivato praticamente tutti i generi letterari e ha lavorato con una grande molteplicità di temi e tecniche. Pedrolo scrisse romanzi polizieschi (Mossegar-se la cua, Joc brut), di fantascienza (Mecanoscrit del segon origen) e molto altro.

Tra il 1958 e il 1963 Manuel de Pedrolo scrisse un totale di tredici opere teatrali incentrate sul tema della libertà, che permettono di metterle in relazione con il cosiddetto teatro dell'assurdo.

Il teatro di Pedrolo, per aggirare la censura franchista, spoglia il dialogo di qualsiasi riferimento che permetta di localizzarne l'azione: le sue opere non hanno né geografia né storia...

Continua a leggere "Manuel de Pedrolo e la renovació teatrale dalla postguerra agli anni 70" »