Karl Marx i la crítica al capitalisme: treball, classes socials i superestructura ideològica

Marx serà crític amb aquesta visió social que té Locke i aquests drets naturals. En El Capital, obra de revisió i crítica de la teoria econòmica liberal, Marx farà la crítica a l'apropiació privada dels béns, mostrant que l'economia, en el seu procés, és bàsicament una activitat social: requereix l'esforç col·lectiu per tal de satisfer necessitats socials.

Marx considera que el treball és aquella activitat que ha humanitzat l'ésser humà, que ha permès plasmar les seves potències i que ha permès establir relacions socials de producció.

La igualtat prèvia a la llibertat

Marx assenyalarà que la igualtat és prèvia a la llibertat; i que la llibertat entesa com a llibertat de mercat (capitalisme) no duu sinó a l'explotació de l'home per l'home i a la pèrdua de la pròpia essència social de l'ésser humà.

El treball alienat

En el treball capitalista, ve a dir Marx, el treballador és una cosa que produeix altres coses, a canvi d'un salari de reposició o de mera subsistència. Hi ha, per tant, un procés de rarefacció o cosificació.

Infraestructura i superestructura

Marx afegirà que la infraestructura econòmica (el sistema productiu) és allò que ens explica com és realment una societat; i que la superestructura ideològica (el dret, l'art, la ciència, la religió, la filosofia, l'Estat...) no és sinó un reflex d'aquella base econòmica.

Tanmateix, a partir d'un cert moment (l'aparició de la propietat privada), la funció de la superestructura (el món de les idees, però també de les institucions polítiques i socials) no té sinó la funció d'invertir i amagar la imatge de la realitat, les condicions d'explotació d'una classe social per una altra.

La subordinació de la política al capital

Marx defineix, per tant, que en un sistema capitalista, qui determina el nomos social no és la política, sinó el Capital, al qual aquella (la política) serveix. La política deixa de ser així, tal com la definia Aristòtil, la ciència dels fins, per a ser merament un mitjà o instrument al servei d'un fi en si mateix: el mercat i el capital o, si es vol, l'economia, allò que precisament per Aristòtil era merament un mitjà.

La proposta humanista de Marx

Marx proposa, des d'una visió humanista i social, la reapropiació social, útil, del treball i dels béns econòmics, i l'establiment d'una societat sense classes, en la qual les alienacions ideològiques, socials i productives desapareixerien.

En una societat sense classes i sense propietat privada, un home nou naixeria, en tant que per a Marx l'essència de l'ésser humà no és sinó un reflex o producte del conjunt de relacions socials. És a dir, si es vol dir d'una altra manera, l'ésser humà (a diferència d'una cosa, una planta o un altre ésser viu) no té una essència o natura fixa i donada, sinó que és història, producte o reflex de la societat en què viu.

El comunisme com a horitzó

Marx entenia el comunisme com allò que inexorablement havia de succeir.