La variació lingüística: tipus i registres
La variació lingüística
Llenguatge i llengua
Llenguatge: capacitat innata dels humans per estructurar el pensament i comunicar-se.
- Utilitza la llengua (codi o sistema de signes lingüístics estructurats que possibilita la comunicació), que es concreta amb la parla i l'escriptura.
Definició de variació lingüística
- Variació lingüística: fenomen inherent a totes les llengües pel qual una llengua és diferent segons l'època, el lloc, el grup social i la situació comunicativa.
- Idiolecte: conjunt dels usos d'una llengua propi d'un parlant.
Segons els parlants
- Variació històrica, social o geogràfica.
Variació històrica (diacrònica)
El català ha passat per cinc fases:
- Català preliterari: textos escrits amb voluntat llatina.
- Català medieval: textos instrumentals i inicis, com les Homilies d'Organyà.
- Català de la Decadència: castellanismes, diferències dialectals i anarquia ortogràfica.
- Català de la Renaixença: estructuració lingüística (debat entre fer un català antic o un català contemporani d'aleshores) i promoció de l'ús de la llengua.
- Català actual: normativització de la llengua, amb diccionaris, gramàtiques i ortografies.
Variació social (diastràtica)
Aspectes a tenir en compte: edat, sexe, estatus social o professió. Cal plantejar-se dues diferències de varietats:
- Culturitzades / no culturitzades: segons el domini de l'estàndard com a varietat legitimada (escola, accés a la cultura).
- Codi interferit / no interferit: segons la influència del castellà o del francès.
Altres aspectes: l'argot és una manera de parlar especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d'una llengua, pròpia d'una categoria de persones.
Variació geogràfica (diatòpica)
Modalitats de llengua segons les zones: dialectes (conjunt de modalitats de llengua d'un territori). La llengua és la suma de tots els seus dialectes.
- Formació i identificació: afinitats estructurals entre modalitats, intercomprensió recíproca dels parlants, consciència lingüística i tradició literària.
- Isoglosses: línies imaginàries que indiquen l'abast d'un tret lingüístic en un territori.
Segons la situació comunicativa: registres
La gran diversitat de situacions exigeix usos lingüístics diferents.
Registres formals
- Científic i tècnic
- Publicitari
- Jurídic i administratiu
- Literari
Científic i tècnic: divulgació escrita, propòsit objectiu, presència de construccions de caràcter impersonal, ús de la 3a persona, mots monosèmics, sigles, funció referencial i llenguatge denotatiu, terminologia específica, cultismes i neologismes. Cal defugir l'ambigüitat i ser específic, clar i senzill.
Publicitari: funció d'informar i convèncer, amb la pretensió d'incidir en la voluntat dels usuaris. Pot ser objectiu o subjectiu, i recórrer a la ironia i l'ambigüitat.
Jurídic i administratiu: relacionat amb el món de l'administració i la judicatura. Utilitza formes prefixades i preestablertes, i una sintaxi enrevessada i retòrica arcaïtzant per fixar el missatge a través del temps, tot i que es tendeix a abandonar-la per fer-la més entenedora.
Registre literari: voluntat estètica, propòsit subjectiu, explotació al màxim de les possibilitats expressives (figures retòriques), llenguatge connotatiu i suggestiu, i possibilitat d'integrar altres registres.