Els primers textos en català: Llull, amor cortès i context medieval

Tema 1

Els primers textos

Al segle VIII s'havia consumat la transformació del llatí en cadascuna de les deu llengües romàniques. L'any 813, el Concili de Tours recomanava la traducció dels oficis religiosos. Al segle IX apareix la primera manifestació escrita en el romanç català: el llibre Jutjat, una traducció del Codi legislatiu dels visigots.

A Europa sorgiren noves rutes comercials que afavoriren el comerç, es crearen noves ciutats i aparegueren les classes burgeses o ciutadanes. L'expansió de la Corona d'Aragó consolidà la monarquia, que havia de crear una legislació i una administració. La necessitat que aquesta documentació fos compresa pel poble va fer que el rei Jaume I ordenés la redacció dels documents legals en romanç, i sorgiren les primeres mostres de prosa historiogràfica.

L'amor cortès

Les manifestacions amoroses solien reproduir el sistema de vassallatge feudal. El trobador es declarava fidel i lleial a la dama, i considerava la dama com un ésser superior. La dama havia de ser una senyora casada, i es tractava d'un amor prohibit. Aquests vincles revelaven la relació amorosa entre el trobador i la dama; per aquest motiu, el trobador ocultava el nom de la dama i feia servir un senhal, és a dir, un pseudònim poètic.

L'amor cortès sorgeix en un context social on els matrimonis dels joves eren acordats per les famílies. Aquest amor va iniciar una nova visió de l'amor i, alhora, una nova presència de la dona en la societat medieval, amb més capacitat de decisió.

Tema 2

Context social europeu

El segle XIII va ser una època de canvi social enfront d'una societat de castells dominada pel poder dels senyors feudals, i apareixen les ciutats. En aquesta època va tenir lloc l'expansió de la Corona catalanoaragonesa. Després de la conquesta es va dur a terme el repartiment del territori guanyat entre la noblesa i el repoblament: els catalans van ocupar la zona costanera i els aragonesos les comarques de l'interior.

Durant el segle XIII es consolidà el poder dels reis, que cobraven impostos a les ciutats, cosa que augmentava la seva capacitat d'actuació. El teocentrisme medieval, amb algunes posicions racionalistes, va posar en dubte el valor global del saber religiós i va defensar el paper de la raó.

Ramon Llull

Ramon Llull va tenir una importància decisiva en el desenvolupament de la nostra llengua. Va ser el primer escriptor a fer ús d'una llengua romànica per tractar temes cultes. Va néixer el 1232 a Mallorca, fou educat com a cavaller i va freqüentar la cort com a senescal del rei Jaume I. Als trenta anys va viure un canvi espiritual i va experimentar una conversió radical a la fe cristiana, que el va impulsar a desprendre's dels béns, abandonar la família i començar una vida religiosa.

El 1274 va iniciar la construcció del seu sistema filosòfic. Va viatjar incansablement per difondre el seu art entre els cristians i també entre els musulmans, per tal de convertir-los a la fe cristiana. Va morir a Mallorca el 1316.

Per ser el primer escriptor a impulsar el català com a llengua de cultura i raó, és considerat el creador de la prosa literària. Les seves obres no són estètiques sinó doctrinals: escrivia per salvar ànimes i lluitar contra errors, i no per delectar amb els seus versos. Buscava una justificació racional de la fe religiosa.

L'estàndard literari de Ramon Llull

Els interessos de Llull el van conduir a fer un ús pragmàtic de la llengua, és a dir, a emprar-la més com un instrument de comunicació al servei de la difusió de la fe cristiana. Llull va realitzar una important tasca de creació lèxica i d'introducció de neologismes a la llengua, i feia un ús abundant de cultismes, arcaismes i un gran nombre de paraules derivades d'acord amb el model de sufixos del llatí. Va emprar també un sistema de derivació inspirat en l'àrab. Quant a la sintaxi, emprava tant els elements cultes com els elements populars.