Literatura catalana medieval: origini, Ramon Llull e trobadors

Primers textos

Els textos més antics pertanyen a la segona meitat del segle XII: un manuscrit que correspon a una traducció del Forum Iudicum, les antigues lleis visigodes, i un aplec de sis sermons, les Homilies d'Organyà.

Ja avançat el segle XIII apareixen altres traduccions d'obres redactades en llatí, de les quals destaquen diversos textos historiogràfics i alguns reculls de vides de sants.

Fins al 1272 la prosa catalana només compta amb petites mostres de caràcter utilitari, com el Llibre de Consells i petites cròniques, redactades en una llengua primitiva.

Ramon Llull

Ramon Llull és una de les figures més importants de la cultura medieval europea i la més destacada de la història de la literatura catalana. Un cas excepcional i únic, perquè és el primer que usa la llengua romànica per redactar textos de filosofia, teologia, mística i ciència, i perquè la seva obra esdevé l'autèntic creador del català literari.

La vida

Neix a la ciutat de Mallorca, probablement el 1235, fill d'una família noble procedent de Catalunya. Llull és educat dins l'aristocràcia i és un bon coneixedor de la lírica trobadoresca.

L'any 1263 la vida de Llull fa un canvi brusc i radical: en sentir-se cridat per Déu, abandona la seva família, la seva dona i els seus dos fills. Entre el 1265 i el 1274 es retira a fer vida contemplativa i a formar-se. Com a missioner va anar a predicar a l'Àfrica amb l'objectiu de convertir els musulmans.

L'obra

Com a escriptor, va fer una obra sorprenent per la profunditat intel·lectual, per la qualitat literària i per l'extensió, amb un sol objectiu: explicar el seu Art. Com a intel·lectual, Llull es va relacionar amb els savis més importants de l'època.

Definicions

• Trobadors: componien en llengua vulgar cançons de caràcter profà que s'interpretaven davant d'un públic cortesà.
• Joglar líric: havia de tenir una gran preparació per transmetre la cançó amb una precisió perfecta. Podia cantar sense acompanyament, però també podia acompanyar-se amb l'arpa o el laüt.
• Viatgers: anaven d'un país a un altre presentant les seves obres als palaus, als castells i a les places.
• Poesia lírica: aquella que expressa sentiments i sensacions personals.
• Compositors: eren els trobadors, i els intèrprets eren els joglars.
• Estament popular: persones senzilles que no tenien accés a la poesia culta.
• Cançó de bressol: feta en bona part de sons i onomatopeies.
• Joglar èpic: semblants als aedes grecs, s'encarregaven de divulgar textos perfectament memoritzats, anomenats cançons de gesta.