Romanitzazione, naixement del català i trobadors
La romanitzazione
Els romans arribaren a la península el 218 a.C. S'inicia llavors la romanitzazione: un període de set segles de domini en els quals els pobles que habitaven la península (celtes, grecs, fenicis) s'assimilaren a la nova civilització romana. Els romans ens transmeteren la seva llengua, el llatí vulgar.
A Mallorca, la romanitzazione s'inicia el 123 a.C.
El 476 es va esfondrar l'Imperi Romà d'Occident i diversos pobles d'origen germànic van ocupar el nostre territori.
L'any 711 els àrabs arribaren a la península i el 902 a les illes; la seva llengua va anar substituint altres.
Mentre les Illes estaven sota domini àrab, Catalunya estava sota domini franc.
Les llengües romàniques
Llengües: gallec, lleonès, castellà, aragonès, català, provençal, francès, sard, retoromànic, italià, romanès i dalmata.
El naixement del català
Des del segle VIII trobem textos escrits en llatí catalanitzat. Al segle XII es troben els primers textos íntegres conservats en català, pertanyents a l'àmbit jurídic i religiós.
Els textos jurídics
Sorgeixen de la necessitat de regularitzar la vida social i administrativa de la Confederació Catalanoaragonesa. A principis del segle XIII comença l'expansió cap al Mediterrani.
Fragment: Forum Iudicum (mitjan segle XII), codi de lleis.
Els textos religiosos
Sorgeixen de la necessitat de l'Església de predicar en la llengua del poble. Homilies d'Organyà.
Els trobadors i joglars
Després de la conquesta de Mallorca per Jaume I, les illes formaren part de la Corona d'Aragó. La poesia provençal fou important a Europa des del segle XI-XII. Els autors feien servir com a llengua poètica l'occità o provençal. Monarques com Alfons II i Pere I van ser poetes trobadorescs brillants. Els joglars s'encarregaven de difondre les composicions acompanyant-les amb instruments.
L'amor cortès
L'amor cortès és un joc de convencions amoroses practicat pels aristòcrates a les corts dels grans senyors medievals. Regulava les relacions de vassallatge i la religiositat: la fidelitat amorosa a la dama era un jurament.
Modalitats poètiques
Per a les primeres, els trobadors usaven:
- La cançó: poema de lloança i idealització de la dama.
- La pastorella: explica l'encontre amb una pastora i la conversa que se'n segueix.
- L'escondit: excusa davant la dama per haver tret el secret amorós.