El lèxic català: llatí vulgar, substrat, superestrat i adstrat

El llatí vulgar i la formació de les llengües romàniques

El lèxic hereditari o patrimonial és aquell que prové directament de la llengua primitiva. Les llengües romàniques són el resultat de l'evolució diferent del llatí en els diversos territoris on es va implantar. El llatí vulgar és aquell que va donar lloc a les llengües romàniques.

Cultismes, semicultismes i dobletes

• Cultismes: és la incorporació que ha fet el català de molts llatinismes.
• Semicultismes: mots que han estat presos del llatí escrit i han rebut parcialment l'evolució popular, però no han arribat a l'evolució fonètica com altres mots semblants.
• Dobletes: una mateixa paraula llatina existeix en forma popular i en forma culta o semiculta.

El substrat preromà

Quan els romans van conquerir la Península Ibèrica, l'habitaven tribus celtes i ibèriques. La llengua que parlaven els celtes i la que parlaven els ibers van anar sent assimilades pel llatí i van acabar desapareixent: són les llengües substrat. En català hi han quedat més elements ibèrics, i no es pot distingir gairebé entre el parlar dels ibers i el basc (bascoibèric o iberobasc).

Aquestes llengües havien rebut la influència d'altres. Aquests són els elements de totes aquestes llengües que es conserven en català:

• Pobles de camps d'urnes, originaris de l'Europa Central, que van arribar a la Península Ibèrica al s. XII a. C. Ex: branca, galta.
• Celtes, que van arribar a la península entre els s. VII i V a. C. i han deixat uns quants noms comuns i topònims. Ex: banya, maduixa i Queralt.
• Fenicis i cartaginesos, que van deixar topònims. Ex: ibusim, maó.
• Grecs, que van establir la colònia d'Empòrion al s. VII a. C.; es conserven topònims. Ex: Empúries i Roses.
• Civilització ibèrica: a partir del s. VI a. C. es va desenvolupar aquesta civilització, d'on conservem mots i topònims. Ex: esquerre, pissarra i Gerri.

Les llengües superestrat

Són llengües que s'han introduït en el territori d'una altra llengua. En el cas del català, són les germàniques i l'àrab.

Llengües germàniques

Les seves invasions van tenir influència en l'evolució del llatí, i molts germanismes es van introduir al català. Han deixat:

• Mots, la majoria del llenguatge guerrer. Ex: guerra, blau, gris, guarir.
• Topònims. Ex: Geltrú i Francolí.
• Noms de persona. Ex: Ferran, Guillem i Carles.

L'àrab

Va estar molt de temps a la península, i la influència de la seva llengua és molt important. La majoria d'arabismes corresponen al sud de Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears. Ex: cotó, arròs.

• Topònims. Ex: Benicàssim.
• Antropònims. Ex: Borja.

Les llengües adstrat

Són llengües que han influït en una altra en alguns aspectes, com a conseqüència d'una etapa concreta de convivència i per la necessitat d'adoptar neologismes per anomenar conceptes nous. Entre les llengües que han tingut influència sobre el català destaquen:

• Occità: influència en el llenguatge poètic. Ex: faisó.
• Francès: gal·licismes com missatge (s. XI) i borsa.
• Italià: influència important a partir del s. XIV. Ex: medalla, artesà.
• Grec: grecismes (mots del grec medieval incorporats al català per les relacions de la Corona d'Aragó amb Grècia a l'època medieval. Ex: calaix) i hel·lenismes (mots del grec clàssic arribats a través del llatí, com evangeli, i neologismes científics i tècnics com cefalàlgia).
• Castellà: influència important a partir del s. XV. Ex: cuidar, mosso, buscar.
• Llengües indígenes americanes: cacau, caníbal, tabac.
• Anglès: anglicismes a l'illa de Menorca al s. XVIII i neologismes de l'esport, la ciència i la tecnologia. Ex: futbol.
• Alemany: Ex: búnquer.