Metodologies d'investigació qualitativa: teoria fonamentada, narrativa biogràfica i investigació-acció participativa

Teoria fonamentada

La teoria fonamentada té com a objectiu descobrir teories, conceptes, hipòtesis i proposicions partint directament de la informació recollida. Una vegada obtinguda i analitzada la informació, els resultats generats han de servir per crear una teoria anomenada fonamentada, ja que ha d'estar basada en la informació recollida; és a dir, ha de seguir un procés inductiu (de allò particular cap a allò general).

Es tracta d'investigacions l'objectiu de les quals implica crear teories o enfocaments per explicar una realitat i aportar un marc teòric de referència partint de la informació recollida. Per això s'acostumen a donar en àrees de recerca noves que requereixen conceptes fonamentats per descriure i explicar el que succeeix.

Investigació narrativa biogràfica

La investigació narrativa biogràfica (o mètode biogràfic) és l'estudi i recol·lecció de documents personals que descriuen canvis en les vides individuals. Entre aquests documents s'inclouen autobiografies, biografies, diaris, cartes, històries de vida i històries orals.

Centra el seu interès en qüestions subjectives i temes vitals, situant les persones investigades com a protagonistes principals i subjectes d'una investigació que busca conèixer els significats de temes humans (motivacions, sentiments, desitjos, propòsits, etc.).

Definicions

• Autobiografia: document escrit (amb gran càrrega afectiva) per la pròpia persona protagonista i sobre la seva pròpia vida.
• Biografia: elaboració externa, normalment narrada en tercera persona, que es basa en una combinació de documentació i entrevistes.
• Relats de vida: es refereixen a la història d'una persona tal com aquesta l'explica i la relata en un moment donat.
• Històries de vida: constitueixen una crònica reflexiva d'una persona que, a més del que pot incloure un relat, afegeix tot tipus d'informació i documentació addicional per tal de reconstruir el més àmpliament possible la història de la vida d'aquella persona.
• Històries orals: tracten de conèixer i comprendre la dinàmica dels grups i societats humanes a través de testimonis orals recollits sistemàticament en investigacions específiques.

Investigació sociocrítica

La investigació sociocrítica té com a propòsit transformar les realitats socials injustes.

Investigació avaluativa

La investigació avaluativa fomenta la millora i l'autodeterminació dels participants. Aquí s'utilitzen metodologies quantitatives i qualitatives. El model es duu a terme en tres grans fases:

1. Establir quins resultats s'esperen del programa, especificant les activitats requerides per aconseguir aquests resultats.
2. Identificar i prioritzar les activitats més significatives del programa.
3. Planificar una millora per al futur.

Es estableixen els objectius i les estratègies necessàries per aconseguir aquests objectius.

Investigació-acció participativa (IAP)

La IAP ha estat conceptualitzada com un procés pel qual membres d'un grup o una comunitat oprimida recullen i analitzen informació, i actuen sobre els seus problemes amb el propòsit de trobar-hi solucions i promoure transformacions polítiques i socials.

Etapes

0. Detecció de símptomes i realització d'una demanda

1. Plantejament de la investigació

• a) La negociació de la demanda
• b) La constitució de l'equip investigador
• c) L'elaboració del projecte d'investigació

Recollida d'informació

• a) Conceptualitzar la problemàtica a partir dels objectius plantejats en el projecte
• b) Obtenir un coneixement exploratori de la població, el territori i el tema tractat
• c) Contextualitzar i contrastar el coneixement que es produeixi al llarg del procés amb les informacions i les dades existents
• d) Disposar de les característiques de la població