Origens dels Drets Humans: Positivisme, Dret Natural i Corrents Filosòfics

Orígens dels drets humans

Positivisme jurídic

POSITIVISME (dret positiu), basat en el corrent iuspositivista. El dret positiu és el conjunt de normes escrites per una sobirania (Estat amb capacitat legislativa). La fonamentació depèn de l'ordenament jurídic. L'origen de les normes depèn que estiguin escrites i vigents en un país, és a dir, depenen del context i del moment històric.

Dret natural

DRET NATURAL, basat en el corrent iusnaturalista. L'únic dret és únic i anterior a l'home. La fonamentació no depèn d'una llei concreta que puguem dictar sinó de la pròpia naturalesa humana. La naturalesa humana és superior i precedeix qualsevol llei.

Generacions de drets humans

1a generació

Context de la Revolució Francesa. Lluita contra l'absolutisme. Drets civils i polítics: vida, llibertat, igualtat.

2a generació

Context de la Revolució Industrial. Drets socials, econòmics i culturals.

3a generació

Context actual. Drets dels pobles, drets de solidaritat, pau, desenvolupament i medi ambient.

Corrents socialistes i anarquistes

Socialisme utòpic

Socialisme utòpic (Saint-Simon, Owen, Fourier), segle XIX:

• Denúncia de l'experiència de la classe obrera a la Revolució Industrial.
• Cal apel·lar a la consciència moral de les persones i aplicar reformes a l'economia, la política i l'educació.
• Abolir o restringir la propietat privada als mitjans de producció.
• No rebel·lió violenta dels treballadors.
• Model: comunitats justes i cooperatives.
• Cal educació en la solidaritat i l'harmonia social.

Anarquisme

Anarquisme (Bakunin i altres), segona meitat del segle XIX i primer terç del segle XX:

• Exigència de justícia; proposta de realització de la justícia.
• Justícia només si hi ha canvi en l'estructura social i en les persones; cal abolir l'Estat.
• Eradicar qualsevol forma d'opressió (poder, formes de govern, ideologies) i formes d'esclavitud (apropiació capitalista dels beneficis dels treballadors).
• Model de societat: solidària, autogestionària i federalista.
• Cal lluita organitzada dels treballadors.

Marxisme

Marxisme (segle XIX). Materialisme històric i dialèctic. Marx (1818-1883):

• Filosofia de la naturalesa humana: humanització per part de l'acció, el treball: participació en allò comú.
• Filosofia de la història: descoberta de les lleis o tendències de la història: llegir la història en relació a les forces de producció i l'economia.
• L'evolució social i la història es produeix per la lluita de classes.
• Estadis de la història: dependència de la natura; forces productives + divisió social del treball = significació i consciència de l'individu.
• Canvi en la consciència: capacitat d'anàlisi crític i conciliació.
• Contradiccions i alienacions del sistema capitalista: plusvàlua.
• Revolució del proletariat i superació de la burgesia.

Dificultats dels DDHH

1. Naturalesa jurídico-política

Comunitat internacional: té autoritat? Com exercir-la? Els òrgans internacionals realitzen tres tasques:

• Promoció: introduir i tutelar els Estats i perfeccionar.
• Control: verificació de recomanacions i compliment de convencions.
• Garantia: tutela jurisdiccional internacional.

2. Contingut

No tots els drets són absoluts (depèn del temps i de les circumstàncies).

Benhabib: la mort de l'home, de la història i de la metafísica

La mort de l'home

Posa en crisi el subjecte racional, autònom i transcendental, en favor d'un subjecte situat, històric i lingüístic, atrapat en les cadenes del llenguatge. És incompatible amb la idea de conquesta de l'autonomia.

La mort de la història

Posa en crisi la història, que existeix per si mateixa:

• Idea de progrés.
• Idea d'unitat, homogeneïtat i totalitat.
• Subjecte de la història: home, blanc, classe mitjana.
• Fi dels grans relats o metarelats.
• Fi del metarelat del feminisme per altres feminismes: dona blanca de classe mitjana.
• Incompatible amb la necessitat d'interpretar la història i rastrejar les pràctiques de les dones.

La mort de la metafísica

Posa en crisi:

• Essències de la realitat.
• Filosofia monolítica.
• Pretensió de validesa i veritat.

En canvi, és difícil fer una crítica si no és situada, i és incompatible amb la necessitat de criteris de teoria crítica i compromesa amb l'emancipació del feminisme.