La repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el seu context

Repercussió de l'assaig de Joan Fuster

Valoració de la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

Biografia

• Sueca, 1922-1992.
• Lectures variadíssimes en la joventut; gran cultura i formació.
• Estudis de Dret a València i treball efímer en un despatx d'advocat (per falta de vocació).
• Anys 50: decideix ser escriptor («l'ofici de ser Joan Fuster») i col·laborador periodístic.
• Del 1986 fins a la jubilació és catedràtic de literatura a la Universitat de València.

Obres

Comença amb la poesia, que abandona prompte. La seua producció assagística es divideix principalment en tres tipus:

Assaigs humanístics

Tracta la crisi de l'home en un món canviant així com els grans temes de l'època (el paper de la ciència i la tecnologia, l'ecologisme, la funció de l'intel·lectual i la seua relació amb el poder, el pacifisme, la revolució sexual…). Entre les seues obres destaquen:

• El descrèdit de la realitat (1955).
• Consells, proverbis i insolències (1968): màximes i sentències molt breus a mode de veritats generals.
• Diccionari per a ociosos (1972): definicions i comentaris breus sobre aspectes de la vida quotidiana i creences diverses.

Assaigs sociopolítics

Suscitaren adhesions i enfrontaments en descobrir la realitat del poble valencià sense folklorismes. Hi apareix el Fuster intel·lectual compromés amb l'època de recuperació de la consciència nacional, i són els seus textos més difosos, polèmics i influents.

El 1962 publica Nosaltres, els valencians, on revisa el nostre passat i aterra en el present de l'època abordant temes com el provincialisme, el particularisme valencià i la nostra singularitat, tot afirmant la nostra catalanitat tant política com cultural. Es tracta d'una obra clau per a la nostra consciència nacional, la publicació de la qual marca un abans i un després. Les reaccions contràries i el rebuig de part de la societat valenciana provocaren la necessitat de publicar a Catalunya durant algun temps.

Assaigs culturals i literaris

Essencials per a la cultura catalana de postguerra, per suposar la recuperació i difusió del nostre patrimoni literari silenciat durant el franquisme. Inclouen treballs sobre els sermons de sant Vicent Ferrer, Ausiàs March, sor Isabel de Villena, l'etapa de la Decadència, el bandolerisme, la literatura contemporània, així com antologies o reculls de poesia i narrativa. Alguns d'aquests treballs van ser publicats en la Revista Valenciana de Filologia.

Col·laboracions periodístiques

Col·laborà assíduament en publicacions com ara La Vanguardia, Levante, Serra d'Or, Avui, ABC, El País…

Per a Fuster, Eugeni d'Ors és un model a seguir, un exemple d'intervenció en la vida pública a través de la premsa. Aquell autor esdevingué l'ideòleg del Noucentisme i de la modernitat a què aspirava la burgesia catalana de principis del segle XX amb el seu Glosari, integrat pels articles que publicà al diari La Veu de Catalunya. De la mateixa manera, Fuster buscarà eixa influència en el poble valencià amb les seues opinions expressades als diaris esmentats.

Singularitat i estil

Intel·lectual d'enorme cultura, fa servir la intertextualitat i les citacions per tal de donar suport als arguments propis. D'altra banda, busca contínuament la complicitat del lector amb un to irònic i sarcàstic, i crida la seua atenció amb les cometes, la cursiva i altres procediments tipogàfics. Amb un estil dominat per la claredat i l'amenitat, usa un estàndard formal vàlid per a totes les zones del domini lingüístic català, sense dialectalismes i amb algunes solucions orientals (desinències verbals).

En definitiva, ens trobem davant el gran escriptor valencià de la postguerra, alhora independent i compromés amb el seu poble. Al moment en què la cultura autòctona renaixia, esdevingué un referent en l'explicació de la nostra història col·lectiva. A més a més, col·laborà en la modernització de la cultura valenciana, endarrerida amb la dictadura, i difongué la tradició literària i els nostres clàssics. Finalment, presentà un pensament presidit per actituds com ara la tolerància i l'escolta de posicions diverses, contra tot fanatisme. Així, enriquí la condició humana defensant sempre la raó i la intel·ligència en un intent d'influir-nos i no deixar-nos indiferents. I és que, segons ell mateix deia: «Un bon llibre és sempre una provocació».