Tendències poètiques a la postguerra catalana i valenciana

Tendències poètiques en la postguerra, finals dels anys 70

Entre la fi dels quaranta i el començament dels cinquanta, Carles Riba va orientar un conjunt de poetes que prolonguen la poesia de tradició postsimbolista i el gust per l'expressió culta i el rigor de la llengua (poesia pura). Hi ha un altre corrent entorn de J. V. Foix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes.

Als anys seixanta es produeix un debat que va enfrontar l'estètica de tradició simbolista amb el realisme històric, corrent que concebia la literatura com una forma de compromís polític i que reivindicava la participació en la lluita per l'alliberament individual i social de l'ésser humà.

Als setanta es van començar a publicar les obres completes de Joan Brossa i es va redescobrir la poesia de Foix. Al País Valencià, l'anunci del canvi el va marcar el 1974 Amadeu Fabregat amb Carn Fresca, on els autors antologats compartien únicament el trencament amb la tradició anterior del realisme històric i la voluntat de practicar la poesia com una activitat autònoma.

Vicent Andrés Estellés

Considerat el gran renovador de la poesia valenciana i un dels poetes més importants del País Valencià des del segle XV. Durant la dècada de 1970 assolí una gran popularitat, amb obres com Llibre de meravelles (1971), on va reflectir la crua i dura postguerra al País Valencià.

Estellés es converteix en la veu d'un sentiment cívic col·lectiu: transforma en poesia els anhels i les reivindicacions, polítiques i lingüístiques, del seu poble, el valencià. El poeta es presenta a si mateix com «un entre tants».

La mort, un altre dels seus temes bàsics, es veu com un fenomen casolà. L'amor, la dona i el sexe, la ciutat i el camp, són presents als seus poemes. Combina l'ús sorprenent del parlar col·loquial de l'Horta amb la llengua dels clàssics, especialment d'Ausiàs March. La poesia d'Estellés evidencia també una particular elaboració estilística i retòrica, amb paròdia de la tradició clàssica.

Miquel Martí i Pol

La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò fonamentalment per la seua gran qualitat, que conjuga la temàtica realista i una gran qualitat formal. És el poeta més llegit de les últimes dècades. Ho hem d'atribuir al to popular, accessible i lligat als problemes de la gent i del seu poble.

Més de trenta llibres de poemes componen la seua obra (entre ells, L'arrel i l'escorça, Amb vidres a la sang o Llibres de solitud). Els seus poemes han estat traduïts a dotze idiomes. Ell mateix fou un magnífic traductor a la nostra llengua de clàssics francesos com Apollinaire, Zola o Flaubert.

Miquel Martí i Pol, enamorat de la vida, basa la seua poesia en la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat. S'ha fet molt popular gràcies a la difusió dels seus poemes, que han interpretat Lluís Llach, Paco Muñoz o Ramon Muntaner. Aquestes veus han contribuït a la merescuda popularitat de què avui gaudeix.