Appunti, riassunti, compiti, esami e problemi di Concorso interno

Mesas Diretoras

As mesas diretoras de cada casa exercem funções administrativas.

Cada casa se reúne em sessões preparatórias a partir de 1º de fevereiro, no primeiro ano da legislatura, com mandato de 2 anos, sendo vedada a recondução para o mesmo cargo na eleição imediatamente subsequente.

Comissões Parlamentares

• Comissões temáticas: são permanentes e estabelecidas em razão da matéria.
• Comissões especiais: são temporárias, criadas para apreciar uma matéria específica.
• Comissões mistas: reúnem as duas casas, Senado e Câmara, como é o caso das comissões orçamentárias.
• Comissão representativa: constitui-se somente durante o recesso parlamentar.

Comissões Parlamentares de Inquérito (CPIs)

As CPIs são consideradas comissões... Continua a leggere "Mesas Diretoras, Comissões Parlamentares e Processo Legislativo no Brasil: Entenda as Principais Regras" »

COMPITO 1 Distinguere nelle seguenti frasi gli avverbi frasali (AF) dagli avverbi di predicato (AP).

• avverbi frasali: riflettono il giudizio di verità che il parlante attribuisce ad una frase o, in genere, l'orientamento con cui egli li riceve o esprime: probabilmente, certamente, ovviamente, francamente.
• avverbi di predicato: sono interni al predicato e possono essere argomento del verbo o modificatori dell'intero sintagma verbale. Sono avverbi di predicato gli avverbi di tempo, di luogo, di modo, di negazione, di quantità, di frequenza.

1) Parla francamente! (AP) 2) Sono francamente esausta. (AF)

COMPITO 2 Distingui le congiunzioni coordinanti [C] e subordinanti [S].

Coordinanti

- quando collegano elementi che sono sintatticamente omogenei,

• Ti

A Literatura Galega no Exilio

A cultura e literatura galega sufriu un parón no seu proceso de expansión provocado pola ditadura franquista. Deste xeito, os autores que permanecesteron en Galicia sufriron a represión e a liña cultural só tivo continuidade no exilio americano, grazas ós intelectuais galeguistas que seguiron desenvolvendo o seu labor a prol da cultura galega.

Revistas, Editoriais e Difusión Cultural

Neste sentido, no exilio editáronse xornais e revistas, como Vieiros ou Galicia emigrante, e creáronse editoriais que recuperaron obras dos autores do rexurdimento pero tamén deron visibilidade a unha serie de obras que nunca se poderían editar na Galicia oprimida baixo a ditadura franquista. Así mesmo, os intelectuais exiliados... Continua a leggere "A Literatura Galega no Exilio: Historia, Autores e Xéneros" »

Repercussió de l'assaig de Joan Fuster

Valoració de la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

Biografia

• Sueca, 1922-1992.
• Lectures variadíssimes en la joventut; gran cultura i formació.
• Estudis de Dret a València i treball efímer en un despatx d'advocat (per falta de vocació).
• Anys 50: decideix ser escriptor («l'ofici de ser Joan Fuster») i col·laborador periodístic.
• Del 1986 fins a la jubilació és catedràtic de literatura a la Universitat de València.

Obres

Comença amb la poesia, que abandona prompte. La seua producció assagística es divideix principalment en tres tipus:

Assaigs humanístics

Tracta la crisi de l'home en un món canviant així com els grans temes de l'època (el paper de la ciència i la tecnologia,... Continua a leggere "La repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el seu context" »

Jaume Roig: Vida i Obra

Vida

Nascut a València a principis del segle XV, estudia medicina a Lleida i a París. Professional de gran prestigi, fou metge de la reina Maria de Castella. Conseller de la seua ciutat, administrador d’un famós hospital valencià i mestre. Casat amb Isabel Pellisser, va tindre sis fills. La filla menor ingressà en el convent de la Trinitat, a on Isabel de Villena era abadesa. Roig va morir a Benimàmet.

Obra: L’Espill

Roig va escriure L’Espill, una narració en vers que és també una sàtira de la societat de l’època. L’Espill va començar a Callosa d’en Sarrià a casa de Baltasar.

Argument de L’Espill

El llibre narra la biografia del protagonista, repassa sa vida desafortunada amb les dones. Viatja fins... Continua a leggere "Jaume Roig: Biografia, L’Espill i la Misoginia Medieval" »

Tema 1: Fets Històrics

Quin període comprèn l'Edat Mitjana? Del segle V fins al segle XV.

Esdeveniments destacats

• Segle XII: Creació de la Corona d'Aragó, formada pel Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona.
• Segle XIII:
  • 1213: Batalla de Muret. Derrota de la Corona d'Aragó contra Felip II de França i pèrdua dels territoris occitans.
  • 1229: Jaume I conquereix Mallorca.
  • 1238: Jaume I conquereix València.
  • 1245: El Tractat de Corbeil reconeix la independència dels comtats catalans.
• Finals del segle XIII i XIV: Expansió mediterrània de la Corona d'Aragó: conquestes de Múrcia, Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria.

Trets de l'Edat Mitjana

Estructura social i política

Descriu l'estructura social i política de l'Edat Mitjana.

• Hi ha una piràmide

L’idrografia dell'America

Le acque continentali sono quelle che si trovano sul continente e possono essere: superficiali o sotterranee.

Acque superficiali

Le acque superficiali si dividono in:

• Acque fluviali: sono le acque che scorrono, come i fiumi e i ruscelli.
• Acque quiete: come i laghi.

Acque sotterranee

Le acque sotterranee si trovano sotto terra, come le falde acquifere; un esempio importante è il sistema Guaraní.

Terremoti

I terremoti sono vibrazioni rapide e improvvise della crosta terrestre causate dall'effetto del movimento delle zolle tettoniche che sprofondano o entrano in collisione (cioè si spingono), causando il sisma. Questi fenomeni possono avvenire fino a 700 chilometri sotto la superficie.

Vulcani

Il magma risale fino alla superficie.... Continua a leggere "Geografia Fisica dell'America: Idrografia, Fenomeni Naturali e Clima" »

1. El siglo XVII, una época de crisis

Durante el siglo XVII tiene lugar una profunda crisis económica, social y política. Los reinados de Felipe III (1598-1621), Felipe IV (1621-1665) y Carlos II (1665-1700) condujeron a España a la pérdida de la hegemonía política y militar y a la desmembración del imperio forjado en el siglo anterior.

Los enfrentamientos entre católicos y protestantes provocaron guerras de religión, que crearon un clima de intolerancia y persecuciones. Debido a la recesión económica, el desarrollo del comercio y el avance de la burguesía se estancaron, y las ciudades pronto se vieron ocupadas por una numerosa población de mendigos, pícaros y delincuentes, muchos de ellos campesinos en busca de trabajo. Al mismo... Continua a leggere "El Siglo XVII en España: Crisis y Literatura Barroca" »

Huesos del Cráneo

Hueso Parietal

El parietal es un hueso del cráneo, plano y par, de forma cuadrilátera, con dos caras: interna (endocraneal) y externa (exocraneal), y cuatro bordes con sus respectivos ángulos.

• Ubicación: cubre la porción superior lateral del cráneo, por detrás del frontal y por delante del occipital, montado sobre el temporal y el esfenoides.
• Función: proteger el encéfalo.
• Articulaciones: en su porción anterior con el hueso frontal, en la posterior con el occipital, en la superior con el parietal homólogo (opuesto) y en la inferior con el temporal y el esfenoides.

Cara exocraneal

Presenta la eminencia parietal, la línea temporal superior, la línea temporal inferior, el agujero parietal y el borde escamoso.

Cara endocraneal

Es... Continua a leggere "Huesos del Cráneo: Parietal, Esfenoides, Etmoides, Occipital, Frontal y Temporal" »

Orígens dels drets humans

Positivisme jurídic

POSITIVISME (dret positiu), basat en el corrent iuspositivista. El dret positiu és el conjunt de normes escrites per una sobirania (Estat amb capacitat legislativa). La fonamentació depèn de l'ordenament jurídic. L'origen de les normes depèn que estiguin escrites i vigents en un país, és a dir, depenen del context i del moment històric.

Dret natural

DRET NATURAL, basat en el corrent iusnaturalista. L'únic dret és únic i anterior a l'home. La fonamentació no depèn d'una llei concreta que puguem dictar sinó de la pròpia naturalesa humana. La naturalesa humana és superior i precedeix qualsevol llei.

Generacions de drets humans

1a generació

Context de la Revolució Francesa. Lluita contra... Continua a leggere "Origens dels Drets Humans: Positivisme, Dret Natural i Corrents Filosòfics" »